El cos de bombers recorda aquest dimecres els seus pioners. Celebra el departament de prevenció i extinció d’incendis seixanta anys de la seva creació formal. Dels primogènits, dels primers bombers sols un queda encara viu. Ramiro Mallol va trampejant com pot la pandèmia. A 94 anys no és cosa fàcil. Amb algun atzucac de tant en tant, encara els actuals bombers, quan l’han d’assistir algun cop per dur-lo, per exemple, a alguna atenció sanitària, si paren compte de qui és aquell padrí encara rememoren algunes aventures.
Però el cos ha canviat tant o més que el país. L’incendi en l’esmentada serradora laurediana, a final de 1959, va ser el detonador definitiu per a la creació, via decisió formal del Consell General el 1961, del cos. Del primer cos amb encara no mitja dotzena d’efectius i un equipament -ja sigui en material, ja sigui en vestimenta- ben rudimentaris. Res a veure amb allò de què disposen ara els seus deixebles que commemoren sis dècades de servei. Seixanta anys de presència oficial al país.