Amb la invasió d'Ucraïna, Europa viu un trasbals geoestratègic que no havia patit des del segle passat. La campanya presidencial francesa que ja no despertava massa interès entre els electors corre el risc de passar totalment desapercebuda. El sistema electoral francès fixa els comicis a dues voltes i en aquesta ocasió han de tenir lloc el 10 i el 24 d'abril.
L'ajornament ja es va plantejar en la fase aguda de la pandèmia de coronavirus. La segona volta de les eleccions municipals del 2020, que s'havia de fer el 22 de març del 2020 es va ajornar per un simple projecte de llei fins el 28 de juny. També hauria estat possible amb un decret.
Les coses són molt mes complicades a les eleccions presidencials que penjen de la Constitució, que fixa les dates. L’article 7 determina que s'han fer almenys 20 dies i 35 dies com a màxim després que el president de la República acabi el seu mandat. El govern va triar els dies 10 i 24 d'abril quan també podia fer-ho els dies 17 d'abril i 1 de maig. Un ajornament d'una setmana és possible i només caldria un decret de convocatòria.
L'article 7 preveu un ajornament en el cas que un dels candidats mori o tingui algun impediment. Aquesta paraula no està del tot definida i la decisió final seria del Consell Constitucional. El 2017 el tema de l'impediment va sorgir amb el candidat François Fillon, que hauria pogut deixar de ser-ho després de constatar que la seva esposa tenia feines fictícies.
L’article 16, relatiu a les amenaçes sobre el país, no permet tampoc l'ajornament electoral. Abans s'ajornarien perquè un candidat entrés en coma i no per una guerra. Un cas de segrest també podria ser un motiu. La solució, però, seria reescriure la Constitució, una cosa difícil i ja no pel fet de canviar el redactat. Els intents més recents de canviar-la han acabat en fracassos sonats com el del 2018, quan el Govern va intentar limitar el número de diputats o el 2021 quan es voler incloure la protecció del medi ambient a la carta magna. Un projecte de reforma constitucional ha ser aprovat per majoria de l'Assemblea Nacional i del Senat o per via d'un referèndum.