Fins aquest diumenge 800 persones -una vuitantena d’assegudes per sessió- havien vist l’obra. Si s’haguessin pogut fer les dues últimes funcions, s’haurien superat les 900, però la meteorologia s’ha posat de part de Llucifer i Satanàs. “Degut a les inclemències del temps ens veiem obligats a suspendre la representació. Avui l’infern guanya”, ha exposat el narrador Satanàs a mitja representació. Els actors feien com si res mentre l’aigua queia amb ganes i el públic havia aguantat estoicament, amb algun paraigües i algun impermeable perquè hi havia ganes de Pastorets. I ganes de veure aquesta nova versió, amb ombres xineses incloses que han estat un dels èxits. Però finalment els tècnics han dit que no es podia seguir. I aquí no hi havia pla B. Tothom cap a casa, quan el Lluquet, la Farigola, la Marta, el Jeremies i companyia encara no havien completat tot el text.
Ara bé, el cel sempre se surt amb la seva i la darrera funció, la del es 8 del vespre, sí que ha pogut fer-se. Amb esforç per part de l’organització, cadires a punt, mantes assecades i tothom a sobre l’escenari, que no sigui dit que l’infern guanya.
Però finalment els tècnics han dit que no es podia seguir. I aquí no hi havia pla B. Tothom cap a casa, quan el Lluquet, la Farigola, la Marta, el Jeremies i companyia encara no havien completat tot el text.
Un entrebanc final que no treu mèrit ni desllueix el que s’havia aconseguit fins avui, i és que el sentiment general era de satisfacció. “Estem molt contents”, afirmava Teresa Areny minuts abans de començar la funció. La consellera laurediana ha destacat el fet de poder tornar a fer en viu la representació de Josep Maria Folch i Torres malgrat ser una versió molt ‘tunejada’ i amb la façana de l’antiga casa comuna com a escenari. “Tenim una escenografia natural maquíssima”, ha destacat Teresa Areny, que ha mostrat la seva satisfacció pel fet d’haver “realçat aquesta casa comuna”, que “és un espai que pot ajudar a crear nous esdeveniments culturals, ara ho hem provat i sabem que funciona”, ha indicat la responsable de la política cultural comunal laurediana.
Això no vol dir que els Pastorets es continuïn fent al carrer. Ben al contrari, Areny ha assegurat que ha fet “la carta als Reis” esperant que la propera edició de l’obra nadalenca per excel·lència pugui tornar-se a celebrar a l’Auditori Claror. “Mai és el mateix fer-ho al teatre que al carrer, ja per una qüestió d’il·luminació, d’atrezzo.” Si la sala gran del Centre Cultural està a punt el proper Nadal (en cas contrari “segur que ens reinventarem”), la Farigola, en Lluquet, Satanàs i Llucifer i companyia tornaran al Claror. Però que es deixi de fer el muntatge a l’exterior com s’ha fet enguany “no vol dir que no ens pugui donar idea per a l’any que ve”.
La consellera ha parlat també d’una de les principals novetats que incloïa la representació d’enguany respecte dels muntatges tradicionals. “Les ombres xineses han estat molt ben rebudes tant pel públic adult com pels públic infantil, és quelcom diferent”, ha indicat Areny, que ha ressaltat justament que han estat aquestes ombres les que han contribuït a realçar el comú vell.
La consellera de Cultura de Sant Julià, que ha demanat tenir “ment oberta” i ha qualificat de “simbòlica” la recaptació perquè només servir per “assegurar el teu lloc assegut”, ha remarcat també el fet que enguany feia 30 anys que es van representar per primer cop els Pastorets a Sant Julià. I ha tingut un record sentit per al primer impulsor, Carles Loan. “Celebro que trenta anys després, aquesta tradició no s’hagi perdut”.