Sant Pelegrí ha parlat, i deu n’hi do el que ha pogut explicar. 137 objectes de caràcter religiós d’entre els segles XVIII i XX. “Quan vam començar l’inventari estava tot al seu lloc, cosa poc habitual”, diu Mas, que remarca que l’estat de conservació “és relativament bo, no estava gaire malmès, potser pel clima”. Un lloc alt i fred que de ben segur posa les coses complicades a les bestioles que podrien deteriorar les peces.
Però posem-hi context. L’historiador recorda una “particularitat” de la família que havia habitat Cal Call. Originàriament vivien a Cal Call del Tarer, però per circumstàncies es van traslladar al Forn. Allí hi van repetir la mateixa estructura de masia més capella privada que ja tenien al Tarter i és més, l’espai espiritual es va omplir amb totes les peces de la primera capella, inclosa la pica baptismal. Fins i tot, la capella del Forn la fan “a la mida del retaule del Tarter”. Això explica que si bé els objectes són de mitjans segles XVIII, la capella actual sigui del darrer quart del segle XIX.
Entre les troballes, una alba, és a dir, una vestidura litúrgica interior feta de lli, confeccionada a mà i llarga fins als peus que els sacerdots es posen per celebrar missa. De l’abillament sacerdotal, també tres o quatre jocs de casulles de diferents colors. Negra per fer enterraments, blanca per a les celebracions habituals i lila per a les misses de Pasqua.
També han aparegut exvots de cera, un per exemple, en forma de braç amb la mà inclosa. Peces que si bé anys enrere eren habituals en moltes esglésies i capelles arran de les peticions dels devots (en fotos antigues se’n poden veure a la reixa de l’altar de Meritxell, per posar-ne un cas), en l’actualitat han pràcticament desaparegut del mapa. En una paret lateral també s’hi han trobat vestits de bateig de fa 3 o 4 generacions.
L’inventari també recull una escultura de fusta que representa una imatge de la verge amb el nen, segurament una talla d’estil de transició del romànic al gòtic, segons Patrimoni Cultural, una pintura sobre tela d’imatge religiosa de Sant Lluís datada de 1766, un parell de floreres d’altar, un reliquiari de llautó amb una petita relíquia de Sant Pelegrí, un calze amb peu de llautó i copa de pala amb la boca exvasada o un faristol de peu, de fusta d’estil barroc.
I la petita joia que suposa el retaule sobre taula de fusta de forma semicircular, policromada, dedicat a la Mare de Déu del Rosari. “És un exemple de retaule d’una capella privada i és molt senzill. Es troba a l’extrem oposat dels grans retaules barrocs i és una mostra de la fe de les cases pairals però d’una forma senzilla”, destaca David Mas. En una època amb pocs recursos per garantir una bona collita o per intentar salvar problemes de salut sense massa medicaments, “es recorria a Déu o a un sant en concret”. I Sant Pelegrí és invocat, per exemple, per la cura de les nafres a les cames o fins i tot, per la cura del càncer.
No es pot negar, però, que el fet de tenir una capella privada i amb tots aquests objectes no deixa de marcar cert estatus social a l’època. De les casulles, diu Mas, n’hi ha que tenen fil d’or i plata, per tant, si bé la capella és senzilla, demostra que a la casa l’economia era forta. “No ho tenim documentat, però pel context, és probable que la riquesa provingués del comerç de bestiar”, explica l’historiador. D’enterraments, al Forn, no se n’hi havien fet, perquè ja anaven al cementiri parroquial, en canvi, a Cal Call del Tarter hi havia cripta. Els vestits de bateig localitzats, per contra, mostren que aquesta cerimònia sí que s’hi devia haver produït.
L’operació d’inventari i documentació gràfica de la capella, que juntament amb la masia està inscrita des del març del 2024 a l’inventari general del patrimoni cultural, ha comptat amb una subvenció de 4.631 euros. Les fitxes que s’han elaborat des de Patrimoni Cultural inclouen també propostes d’intervenció per restaurar o millorar l’estat de les peces per conservar-les, ara bé, qualsevol actuació queda cenyida a la voluntat dels privats propietaris de la capella.
Comentaris