“La meva proposta seria preocupar-nos pel món que volem deixar als nostres fills, en comptes d’assumir un món incert que vindrà intentant preparar els petits, i tranquil·litzar. Els vostres fills estaran bé”. Així ha iniciat la conferència ‘La vida dels infants i adolescents més enllà de les pantalles’ Francisco Villar, psicòleg clínic, doctor en psicologia i especialista en prevenció del suïcidi en la infància i l’adolescència de l’hospital Sant Joan de Déu. I demanant valentia, que amb els temps que corren no és poc. Per què, quin és el pare que s’atreveix a deixar el fill sense mòbil si tots els amics en tenen? Per això arreu del món els pares que s’han adonat que compartien preocupació han posat en marxa el Manifest Off, perquè puguin ser les persones les que tinguin el control de la tecnologia i no al revés.
El 2013 la meitat dels nens d’entre 10 i 15 anys tenien mòbil, malgrat que experts europeus ja deien que no s’havien de donar fins als 16 anys. Deu anys després, ja són el 70% dels infants d’entre 10 i 15 anys els que tenen mòbil. I més dades: a Barcelona, un infant passa 8 hores davant d’una pantalla entre setmana i entre 11 i 14 els caps de setmana. “Hem buidat els carrers perquè hem omplert les cases de pantalles”, conclou.
Quin és el pare que s’atreveix a deixar el fill sense mòbil si tots els amics en tenen?
Retreu que fa 16 anys que estem “educant en el bon ús”, però els trastorns de salut mental es disparen, els trastorns alimentaris es disparen, els resultats dels informes Pisa son desastrosos. Resposta? “Educar en el bon ús i no generar alarma”. Per què no hi posem un principi de precaució? “Si dius que les pantalles són dolentes en tot, ets un alarmista i un taliban”, però la realitat és tossuda. “Baixen els diagnòstics per traumatismes atribuïts a l’activitat física, però creixen les malalties mentals”. Així que la proposta és clara: “menys psicòlegs i més traumatòlegs, i aviam com va”.
I fa entrar el factor econòmic en l’equació. Els fills del treballadors de la grans tecnològiques de Silicon Valley “s’eduquen sense pantalles i diuen que les famílies intel·ligents donen als fills telèfons ‘tontos’ i que les famílies ‘tontes’ donen als fills telèfons intel·ligents”. No els indigna? “Tenim una oportunitat perquè els nostres fills visquin com els fills dels rics, és gratis i l’estem desaprofitant”, ha exposat.
Villar ha deixat clar que un nadó, dels seus pares, “només necessita un espai de seguretat”. S’han d’avorrir per ser capaços de buscar una proposta per entretenir-se i començar-se a relacionar amb el món i han de poder sentir plaer. Si els poses una pantalla al davant “deixa de moure’s i el moviment és vida”. I recomanació per gravar-se amb foc a les famílies: “si per a tu educar és còmode, ves amb compte perquè pot ser un gran perill. Educar és cansat”.
“Si per a tu educar és còmode, ves amb compte perquè pot ser un gran perill. Educar és cansat”, adverteix
Perquè s’han fet estudis i les mateixes treballadores de les escoles bressol ho han constatat, que aquells infants a qui se’ls ha donat pantalles no es comporten igual: no parlen, no miren a la cara, no es relacionen. El psicòleg recorda com en un moment determinat a Catalunya es va donar un gran creixement de les proves per diagnosticar trastorns de l’espectre autista. El primer que es va fer va ser deixar els nanos uns dies sense pantalles. “Només es van haver de diagnosticar aquells que calia, perquè si poses pantalles interromps processos i es dona un retard en l’adquisició del desenvolupament”.
Tampoc serveix per a res posar-los la pantalla per fer-los aprendre idiomes, l’únic que pots generar són “retards en el llenguatge”. La reflexió que fa és clara: “una imatge val més que mil paraules quan tens les mil paraules. Si no les tens, una imatge no t’estimula”.
Volen enfadar-se una mica més? Els oftalmòlegs han detectat que la miopia magna s’ha multiplicat per sis. “Estan atenent patologies d’adults, hi ha nanos que s’estan quedant cecs!” Villar no s’ha estat de llançar el titular provocador: “Sabeu allò que el porno us deixarà cecs? Doncs el Pocoyó també”.
Villar reivindicar donar l’oportunitat que els infants i joves puguin desenvolupar els seus propis recursos. “Ara diuen que hem de ser ‘gamers’. ‘Gamers’ ho som tots, el que hem de ser és ‘makers’”, ha sentenciat. I ha clamat a favor de la lectura, en paper, és clar, que la comprensió lectora és molt millor que no pas en una pantalla.