El nom escollit fa referència, justament, a les pastures de muntanya a l’estiu. I, en aquest sentit, tant Casal com el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, han volgut posar en relleu que la transhumància ha estat sempre molt arrelada al país. “Els ramaders”, ha recordat el mandatari, “anaven a Andorra de Terol o a Narbona amb els seus animals”. Una explicació que ha volgut emfatitzar ensenyant un bastó típic de pastor i una manta.
I, ara, ha remarcat Casal, “la transhumància continua molt viva”. A l’acte també han participat l’alcalde de Mérens i president de la Mancomunitat de l’Alt Arieja, Jean Pierre Sucre, i el primer viceministre de la Comissió de Transicions ambientals i Societats, del desenvolupament Econòmic, del Turisme, de l’Economia Social i Solidària del Consell departamental de l’Arieja, Jean-Paul Ferré.
El projecte és una de les primeres iniciatives que han sorgit gràcies a la bona col·laboració i cooperació entre els dos territoris, fruit dels treballs tècnics duts a terme en el marc de les trobades del diàleg fronterer. I permet complir tres objectius, com ha apuntat el ministre: “Estrènyer les relacions de cooperació amb el país veí del nord així com també donar noves opcions de senderisme, alhora que podem explicar la importància de mantenir una ramaderia extensiva i la pràctica de la transhumància”. Una tradició que, ha volgut posar en relleu, exemplifica el fet que “tot i ser un país de muntanya, sempre hem estat oberts a l’exterior, propiciant el comerç amb els nostres veïns i fomentant els intercanvis socials i culturals”.
El camí recorre els camins tradicionals que seguien els ramats de bestiar amb els pastors i els seus gossos que els guiaven i protegien durant els exigents desplaçaments estacionals. És un recorregut d’alta muntanya amb un paisatge feréstec d’una gran bellesa en el qual es troben vestigis arquitectònics com bordes, cabanes de pastor, orris i camins de pedra seca, entre altres, que són testimoni de la transhumància. El sender es pot fer en les dues direccions, tant des de la vall d’Incles com des de la part francesa, a Plateau de Beille. Té una distància de gairebé 22 quilòmetres i un desnivell positiu de 1.370 metres i compta amb dos refugis guardats al llarg del trajecte: Juclar (Andorra) i Rhules (França).