En fi, un embolic de nassos que té com a protagonista no només el daltabaix que hi va haver al departament de radiologia de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i la sortida de Seara sinó també un conveni de col·laboració establert entre el centre hospitalari andorrà i el de la Seu pel qual els professionals de radiologia que prestaven servei a Andorra també ho feien a la capital urgellenca. Un conveni que en la demanda plantejada per la radiòloha és més que rellevant. En certa manera, la radiòloga retreia a l’hospital de la Seu que l’hagués deixat al marge. Que li hagués canviat les condicions de treball.
La radiòloga va demandar el Sant Hospital per la via laboral considerant-se treballadora d’aquell centre. Però el que li ha dit la Justícia espanyola recentment, i en aquest cas la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -encara pot recórrer davant el Suprem espanyol-, és que la radiòloga no pot considerar-se treballadora del Sant Hospital. I, per tant, no pot plantejar una demanda laboral sinó que, com ja va dir al seu dia (27 de març del 2023) un jutjat social de Lleida, la metgessa ha d’acudir per la via civil (menys onerosa per les seves pretensions en aquest cas) atès que prestava serveis externs, mercantils. Que no estava en plantilla i, per tant, no es pot considerar treballadora del Sant Hospital.
Si la metgessa vol reclamar a l’hospital de la Seu ho ha de fer per la via civil i no per la laboral que, de fet és l’únic que ha decidit per ara la Justícia, ja que no s’ha pronunciat sobre el fet que el Sant Hospital, en certa manera, l’apartés
La resolució dictada recentment per la sala social del TSJC, que confirma la sentència d’instància i desestima l’apel·lació promoguda perla radiòloga, és força tècnica. Però en essència el que ve a dir és que ni la metgessa demandant ni els altres radiòlegs que tenien vincle directe amb el SAAS i feien serveis a la Seu -des d’efectuar proves diagnòstiques directes a informar-ne d’altres- no les feien en tan què personal de l’hospital de la Seu sinó en virtut d’un conveni entre el SAAS i la Fundació Sant Hospital, que prestava servei de radiologia però no tenia radiòlegs en plantilla.
En efecte, el servei s’assegurava a través de l’acord amb Andorra i era el cap de servei del SAAS, és a dir, l’esmentat Seara, el qui planificava també la feina a fer a la Seu entre els metges que voluntàriament volguessin fer allò que popularment es diu ‘hores’ a la Seu i així es guanyaven un sobresou. En aquest marc de prestació de servei de la metgessa demandant -i altres radiòlegs lligats al SAAS- hauria estat treballant al Sant Hospital. I si havia de portar una bata o un carnet com a radiòloga del Sant Hospital era un pur formalisme.
I si en un moment donat en lloc que el Sant Hospital abonés les quantitats estipulades al SAAS i aquest retribuís la feina feta als professionals es va passar a demanar als radiòlegs que facturessin directament les hores al centre de la Seu, no ho era en tan què personal propi sinó com a professionals liberals externs. I, per tant, si la radiòloga vol reclamar a l’hospital de la Seu ho ha de fer per la via civil i no per la laboral que, de fet és l’únic que ha decidit per ara la Justícia, ja que no s’ha pronunciat sobre el fet que el Sant Hospital, en certa manera, l’apartés.
I així hauria estat així perquè quan Seara, el cap de servei de radiologia a Andorra, va decidir plegar del SAAS en sentir-se internament atacat pels seus companys i poc valorat per la direcció, llavors va fitxar per l’hospital de la Seu. Com a cap de servei -que ja ho era de forma tàcita feia anys- i, sobretot, com a radiòleg en plantilla. Ell i la seva esposa, també radiòloga. Per tant, ja no calia més suport extern prestat des d’Andorra i, d’aquí, que la radiòloga fos convidada, com a mínim, a fer menys hores i, per tant, a cobrar menys. I això seria el que la radiòloga del SAAS demandant no accepta.
En tot cas, però, ho haurà de discutir per la via civil. I aquí la cosa és més crua que no pas la via laboral. Perquè si ets treballador en plantilla i l’empresa t’arracona, per dir-ho així, és una cosa. Però si ets un servei extern, com ha vingut a dir la sala social del TSJC, i qui et contracta la prestació decideix prescindir d’aquesta… En fi, que les revoltes a un hospital van acabar rebotant en l’altre. I, de retruc, tot plegat cap als tribunals.
Comentaris (8)