Prop de trenta mil andorrans i andorranes estan cridats a votar. De fet, prop d’un terç ja ho han fet ja sia via vot judicial (9.010 de 29.958 electors ja han dipositat el seu vot a la Seu de la Justícia) o a través del correu. El desenvolupament de la jornada electoral d’aquest diumenge i el resultat que se’n derivi haurà d’acabar de permetre avaluar el sentit de l’elevada participació anticipada més enllà de les ganes d’una part de la ciutadania d’iniciar les vacances de Pasqua sense necessitat d’esperar a votar el 2A.
Hi ha dos blocs clarament oposats. El bloc de la continuïtat que configuren les tres formacions que han format part de l’executiu (Demòcrates, Liberals i Acció) i el bloc del canvi que integren l’aliança socialdemòcrata de PS SDP + i dos opcions que s’estrenen en aquests comicis: Concòrdia i Andorra Endavant
Sis candidatures concorren als comicis. Cinc miraran, aparentment, de treure rèdit al desgast de Demòcrates, que al seu torn aspira a revalidar triomf i, a poder ser, acostar-se o obtenir una majoria absoluta. Els taronges són els únics que es presenten a totes les parròquies encara que sigui sota aliances de geometria variable que en alguns casos -la Massana n’és el més clar exemple- es confronten. El sistema parroquial sens dubte beneficia els taronges, que pretenen defensar amb ungles i dents la feina feta pel Govern liderat pel candidat a la reelecció Xavier Espot i contraposar-lo al descontentament que mostra una part de la població.
Justament, comprovar cap a on va aquest malestar social és una de les incògnites de la jornada. Hi ha dos blocs clarament oposats. El bloc de la continuïtat que configuren les tres formacions que han format part de l’executiu (Demòcrates, Liberals i Acció) i el bloc del canvi que integren l’aliança socialdemòcrata de PS SDP + i dos opcions que s’estrenen en aquests comicis: Concòrdia i Andorra Endavant. La diferència en l’aritmètica d’aquestes dues darreres radica en el fet que mentre que la formació liderada per Carine Montaner difícilment sumarà els escons que pugui obtenir a qualsevol aliança que inclogui Demòcrates, el partit que encapçala Cerni Escalé no és tan complicat que pugui, almenys, facilitar una eventual investidura taronja.
Han de passar coses, però. Moltes. Com a mínim, que l’electorat -¿l’elevat percentatge de vot judicial és un símbol d’increment de participació o és només un anticipació en el moment de dipositar el sufragi a l’urna?- acudeixi a votar des que s’obrin els col·legis electorals, les dependències comunals distintes en tots els casos, a les 9 del matí i fins que tanquin la porta deu hores després. Deu hores que acabaran definint si hi ha revàlida per a la majoria actual o una fragmentació parlamentària que faciliti una alternança que doni respostes més clares que fins ara als descontents.
CONTRAPOSICIÓ DE MODELS
Els demòcrates de Xavier Espot i el progressisme socialdemòcrata liderat electoralment per Pere López però amb el suport clar i indiscutible de l’excap de Govern Jaume Bartumeu han estat els dos models que més ben definits han quedat durant la campanya electoral. I que més s’han contraposat en les dues setmanes de debats i actes. Dins d’una campanya correcta, les enganxades més fortes les han protagonitzat Espot i López. I, aparentment, només la Concòrdia de Cerni Escalé i el projecte unipersonal de Carine Montaner sembla que puguin tenir, al marge de les dues formacions més grans, rellevància de pes per raons diverses .
Ni l’Acció de Judith Pallarés ni els Liberals, que han punxat molt a partir de les no-intervencions del seu candidat, Josep Maria Cabanes, no semblen convidats a cap festa a no ser que sigui a partir d’algun conseller parroquial obtingut de retruc per allò de les aliances estrafolàries signades pels Demòcrates. Les parròquies tornaran a ser decisives i moltes peces estan en l’aire. Com a mínim en aparença.
Clar que els taronges ja parteixen amb el 2 a 0 producte del fet que són l’única llista que concorren a Canillo, amb el fins ara cap de gabinet del cap de Govern, un Guillem Casal cridat a cotes més altes -fins qui ja el situa com a recanvi de Landry Riba en la secretaria d’Estat d’Afers Europeus en el cas que hi hagi gabinet taronja. També tenen coll avall dos parlamentaris més gràcies a l’aliança amb Ciutadans Compromesos (CC) a la Massana i la presència de Carles Naudi i David Montané. L'Acció de Josep Fusté i el PS SDP + de Michel Moliné tenen una missió gairebé impossible.
BALL PARROQUIAL
A partir d’aquí, el ball en cinc parròquies sembla garantit. El PS, amb el suport de Progressistes SDP aquest cop, espera retenir Andorra la Vella amb Joaquim Miró i Marian Sanchiz. I ho vol fer a costa de la fins fa poc cònsol Conxita Marsol, que té el repte de parar els peus als socialdemòcrates malgrat haver deixat lligada la seva presència al Govern per molt que perdi si Demòcrates governa. És el preu d’enviar-la a la territorial sense que en tingués excessives ganes. Caldrà veure a la capital què rasca Concòrdia -amb Martí Alay al capdavant- i de qui ho rasca.
El mateix passarà a Escaldes, on serà interessant veure fins on són capaços d’arrossegar vots per a un mateix projecte, el de Cerni Escalé representat en aquest cas per Ramon Tena, dos polítics que, a la seva manera i en la seva dimensió, han tingut força ascendència els darrers anys: l’excap de Govern Toni Martí i l’actual cònsol escaldenca, Rosa Gili. Els Demòcrates confien en la ministra i excònsol Trini Marín i, sobretot, en la suma d’Acció i el nom de Marc Magallón. Els socialdemòcrates -David Pérez i Elisabet Zoppetti- veuen forat en la parròquia que més exemplifica el daltabaix constructiu, l’Escaldes de les torres monstruoses.
VISTES DES DE L’HELISTOP DE L’HOSPITAL AMB ‘NOMÉS’ CINC CANDIDATS
Després de valorar i fins i tot descartar altres opcions ja acordades, l’Altaveu s’enfila amb l’autorització del SAAS a l’helistop de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell per dur-hi els caps de la llista nacional. Per anar bé, un màxim de 20 persones que pujaran en dos ascensors directes al terrat -i amb mascareta dins les instal·lacions hospitalàries- i una sessió ràpida per evitar que una urgència que requereixi d’helicòpter espatlli qualsevol cosa. Al final, el que no acaba d’anar bé és la no presència de la candidata d’Andorra Endavant, una Carine Montaner que assegura haver estat ‘víctima’ d’un descuit i que trigaria massa a incorporar-se al grup per poder aparèixer en una foto que té dues grans versions. La de l’horitzó de futur que acompanya aquestes línies, mirant des de les altures cap a Espanya, o la de l’Andorra ara mateix real. Aquella on s’han aixecat torres on hi havia espais verds o on hi ha residències, xalets de luxe i metres quadrats a dojo, i domicilis de preus inassumibles tot i oferir condicions que no són res de l’altre món.
També Concòrdia vol saber què pesa en una parròquia on té representació en la minoria comunal a través de Desperta Laurèdia i en la que el jove Pol Bartolomé s’ha defensat bé. A Sant Julià serà clau saber com es reparteix el vot de la no present Unió Laurediana (UL) i a qui fa costat l’entorn de l’excònsol Josep Miquel Vila. Encara que no ho sembli, aquestes absències poden ajudar PS SDP + que té al davant Gerard Alís, per molt que una part d’UL bascularà cap a la candidatura demòcrataliberal liderada per Helena Mas. A Sant Julià, Andorra Endavant hi hauria de tenir a nivell parroquial una presència més insignificant que a Andorra la Vella.
Encamp viurà un duel fratricida a dos. El cara a cara més clar i rotund: Demòcrates contra l’aliança socialdemòcrata. Cert que no ho fan d’una manera pura i sí molt parroquialista. Perquè Jordi Torres i Maria Martisella han mirat de sumar en sectors que en altres conteses electorals no tenien al costat (significativa la presència en la llista de Pere Marsenyac) i PS que formalment només s’ha aliat amb Agrupament Encampadà -amb Marta Pujol i Susagna Venable de candidates- tindrà el suport d’SDP i bona part del liberalisme de la parròquia que considera necessari que els demòcrates hagin d’anar al racó de pensar una temporada.
Finalment, Andorra Endavant, la formació de Carine Montaner que és una de les grans incògnites de la jornada -també ho és Concòrdia, però en aquest cas sí que se li dóna per segura una presència parlamentària que li pot arribar a assegurar grup propi sense haver de necessitar suports-, podria tenir la clau a Ordino sense que això vulgui dir arribar a vèncer. Demòcrates+Liberals (Berna Coma i Sandra Codina) parteixen de favorits i PS+X’Ordino (Jean-Michel Armengol i Pere Mas) són els grans aspirants a desbancar-los. Pel mig, les joves Jordina Bringué i Eva Font rasquen a banda i banda. S’ha de veure quant. Com passa amb Concòrdia en algunes parròquies.
ESPOT VS. LÓPEZ?
Espot i López són els dos grans favorits, els dos grans aspirants, a liderar la bancada de la continuïtat i la de l’alternativa. La de la ‘confiança’, eslògan demòcrata, o la del ‘canvi de la majoria’, el reclam socialprogressista. Només una fragmentació total i la necessitat d’un Govern d’unitat nacional podrien obligar a configurar alguna altra possibilitat de líder governamental. Desgast, polítiques pensades per a uns pocs intentant acontentar tothom, interessos sovint de dubtosa globalitat o mirar d’obrir finestres i que corri l’aire a partir, segurament, de pactes que forcin a equilibris reals que la coalició governamental que esgota ara legislatura realment no ha comportat.
Són alguns dels interrogants que caldrà resoldre durant la jornada d’aquest diumenge. Una Andorra que té al davant reptes majúsculs. De molta altura. Redreçar el rumb i no acabar de perdre’l entre torres que no representen la manera de fer dels ciutadans i les ciutadanes que viuen el dia a dia del país i que, menys encara, aporten solució a les seves necessitats. El desgast i el descontentament del que hi ha hagut i que ha anat bé per a alguns i menys bé per a molts o la incògnita del que hi pot haver. Reptes introduïts a les urnes.
FOTOS DE: JORDI PUJOL