Renunciar a un pis públic de lloguer assequible penalitza o no?

Govern i INH canvien les regles del joc en l’adjudicació dels pisos del Pas de la Casa i amb l’argument que són habitatges comunals i no del parc públic decideixen no aplicar els càstigs previstos per aquells que renuncien a la llar que se’ls ofereix

Visita a un dels pisos del Pas de la Casa.

El reglament d’accés als habitatges a preu assequible del Govern preveu que si una convocatòria no omple totes les unitats disponibles, aquestes s’adjudiquin a altres inscrits al registre encara que no hagin mostrat interès en la convocatòria vigent. Un procés que no s’ha utilitzat en el cas dels pisos de la Solana del Pas de la Casa, probablement perquè el conveni entre comú i Govern preveia que si no s’omplien, els habitatges retornarien al comú per poder-los utilitzar per allotjar temporers. Tampoc es té en compte l’article del reglament que deixa clar que si es renuncia a una adjudicació, l’inscrit no podrà concórrer a una nova adjudicació durant un període d’un any. Si hi ha dues renúncies, la penalització és per tres anys.

La crisi de l’habitatge és una de les patates calentes més importants que té sobre la taula el Govern. Amb una llei òmnibus que no acaba d’arrencar, el focus s’ha posat en el parc públic d’habitatge. Les primeres previsions de l’executiu preveien que la primavera passada podrien accedir a l’antic hotel Àrtic, rebatejat com a edifici Tobira, els primers inquilins, però els retards en les obres ho han fet impossible i ja es preveu que la convocatòria d’accés sigui al novembre. La sortida més clara per poder adjudicar pisos de lloguer assequible de manera ràpida va ser el conveni signat amb el comú d’Encamp, que cedia els 15 pisos de la Solana del Pas de la Casa perquè entressin al parc públic. El document recull que el Govern podia delegar l’encomana de gestió en favor de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) “d’acord amb les regles de governança que s’han establert en l’àmbit del parc públic d’habitatge, en especial a través del Reglament d’accés, adjudicació i gestió del parc públic d’habitatges a preu assequible; punt que el comú accepta”.

Cert és, també, que el conveni entre Govern i comú recull que “en cas que algun dels habitatges per als quals s’ha realitzat l’encàrrec de gestió no estiguin adjudicats a una persona inscrita al Registre de sol·licitants d’habitatges de preu assequible abans de l’1 de novembre del 2024, el comú recuperarà la possessió del o dels habitatges no ocupats per destinar-los a allotjament per als treballadors temporers”.

La convocatòria publicada al BOPA també deixa clar que el procés es regeix pel decret 316/2024 del 21 d’agost, que estableix el reglament d’accés, adjudicació, gestió i el procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge i identifica com a “parc públic d’habitatge objecte de convocatòria” l’edifici del Pas.

Tenint en compte aquests antecedents, la sorpresa va arribar aquest dimarts, quan en la roda de premsa feta per la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, i la directora de l’INH, Marta Alberch, es va assegurar que el fet de no haver concorregut a aquesta convocatòria no seria computat com a primera renúncia, sinó que quan s’obrin els futurs edificis a adjudicar “es posarà el comptador a zero”. Què suposa això? Un canvi de les regles del joc a mitja partida. Una situació que ha generat malestar per la diferències de tracte que pot suposar.

REGLAMENT

Què diu el reglament de les condicions d’accés? L’apartat 1 e) de l’article 10, que regula la baixa de les inscripcions al registre, diu que és motiu de baixa el fet de renunciar a participar en un procediment d’adjudicació o renunciar a un habitatge públic de preu assequible adjudicat sense causa justificada. “Aquesta renúncia comporta la baixa del Registre i la impossibilitat de concórrer a una nova adjudicació durant un període d’un any. En el cas d’una segona renúncia per part del mateix titular, aquesta renúncia comporta la impossibilitat de concórrer a una nova adjudicació durant un període de tres anys”, exposa concretament. Unes condicions que es repeteixen en el punt 10 de l’article 11.

De fet, en el primer reglament publicat a finals de febrer -cal recordar que es va modificar a l’agost per incloure casuístiques com les dels joves que no podien acreditar un contracte de lloguer- la penalització era més severa i textualment deia: “La renúncia a l’adjudicació de l’habitatge assignat comporta la baixa del Registre i la impossibilitat de concórrer a una nova adjudicació en el període de tres anys, així com la pèrdua dels ajuts públics per a l’accés a l’habitatge, si la persona n’és destinatària. A aquests efectes, l’Administració comunica aquesta renúncia al ministeri responsable d’afers socials”.

JUSTIFICACIÓ

Marsol i Alberch van justificar que no s’apliquessin les penalitzacions assegurant que els pisos del Pas de la Casa no formaven part del parc públic del Govern, sinó que eren del comú i que per tant, en aquesta convocatòria no aplicava el reglament citat. Llavors, el que un es pregunta és quin és el reglament que ha regulat la convocatòria? Per què en aquest cas s’apliquen uns criteris diferents? I sobretot, on queden recollits? Perquè com s’ha dit, tant el conveni com l’edicte publicat al BOPA en cap moment fan referència a alguna excepció i parlen de parc públic i del reglament vigent.

Segurament, els condicionants més evidents són la manca de més habitatges disponibles que permetin als concurrents tenir una alternativa on presentar-se, a banda de la voluntat del comú, prevista en el conveni signat, de poder recuperar els pisos que quedessin buits per utilitzar-los durant la temporada d’hivern per allotjar treballadors temporers. Veient això, potser calia haver optat per una convocatòria extraordinària condicionada per les circumstàncies i haver redactat un nou reglament posant negre sobre blanc les regles del joc.