El Rei Carnestoltes obre barreres!

Per escalfar l’ambient i distreure el nombrós públic que s’aplegava a l’eix comercial, el grup d’animació ha engegat l’actuació amb una desfilada. S’ha pogut veure la baronessa de Santa Coloma, que ha lluït vestits i sabates “que ja li agradarien a una altra baronessa que de tant en tant també es passeja per aquí”; el marquès de les Retencions, que ni a cavall aconsegueix arribar a destí i encara menys trobar una plaça d’aparcament lliure i que ha acabat “xuclant la sang com xuclen el sou els pàrquings”; tampoc s’ha volgut perdre la festa el duet del Mercadona, “vestits amb el que queda a les prestatgeries després d’una oferta 2x1 i amb cara de satisfacció després d’haver passat la duana i aconseguir el seu tax-free”.

Finalment, ha arribat l’homenatge al “turista flipat, aquell que va amb roba còmode i un mòbil i que vol tastar la nostra gastronomia fent una crep a la creperia de la Rotonda”. Els animadors han trobat ràpidament la complicitat d’un dels turistes presents, que sense vergonya s’ha col·locat una gorra, un collaret de flors i Toblerone en mà no ha dubtat a ballar al llarg de tota la passarel·la.

La desfilada ha donat pas al pregó. Respirant “l’aroma de la llibertat absoluta i el gust de la irresponsabilitat” Monsieur Cordon Bleu, representant del Rei Carnestoltes, ha estat qui ha fet públiques les consignes a seguir durant “aquests dies de bogeria col·lectiva”.

“Tot el que és prohibit esdevé permès i tot allò avorrit esdevé un crim”, i fins que torni el seny, “Andorra, Escaldes i la Seu serà una terra sense preocupacions i maldecaps”. Què es pot esperar sinó després de prohibir la feina i la seriositat i demanar que els carrer s’omplin de rialles, i de ‘risas’, per fer-se entendre als turistes espanyols presents? Però si quelcom ha arrencat els aplaudiments ha estat la sentència final: “aquests dies el Rei Carnestoltes obres barreres”. I ja s’arreglaran després els comuns implicats si algú els ho exigeix, que des d’aquesta tarda de tron des d’on prendre decisions només n’hi ha un, i és pel rei dels poca-soltes.

Finalitzat el discurs, han arribat els minuts de glòria per als operaris comunals: la penjada del Carnestoltes. Mai ningú els deu haver fet tantes fotos i vídeos quan treballen enfilats a la grua. Però és que el ninot, dissenyat aquest any pels infants del Casal d’Infants El Llamp, té requesta. Que visqui la gresca, la disbauxa i el Rei Carnestoltes!