El regne de Queen a Arinsal

De fet, si una cosa enorgulleix Villalonga, si per algun motiu és seguidor acèrrim de Queen és, justament, perquè no coneix cap altra banda que hagi compost dos-cents o més temes que s’hagin convertit, tots, afirma, en himnes o gairebé. Per a Villalonga, que és un gran amant de la música en general, aquest cas només es troba en el cas del grup que van formar el cantant i pianista Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el bateria Roger Taylor i el baixista John Deacon. “Queen dóna el màxim. Hi van coincidir el millor guitarra, la millor veu i els millors compositors”, remarca un Germán que admet que “no sé cantar ni tocar la guitarra”, però que, en canvi, és un amant de la música d’una banda de la qual en destaca, també, la “veu operística”.

Fa quaranta anys llargs que la música ocupa un espai central en la seva vida. “Mai no aniria a veure una final de la Champions del Barça i, en canvi, per un gran concert em mouria per on fos.” És un d’aquells que troba a faltar -coses de la pandèmia- poder voltar pel món. També el coronavirus ha obligat, per ara, a posposar les grans cites musicals. Villalonga és Queen 100%. Però també s’apunta a d’altres concerts de primer nivell. Ha assistit a més d’un centenar. En tots els grans concerts que s’han fet a Barcelona hi ha mirat de ser present.

De The Police a Led Zeppelin passant per Supertramp i el que faci falta. A Queen, en directe, els ha vist quatre o cinc cops. A Brian May, en solitari, una vegada. Ha anat de concert a Lisboa o a Odessa. Des de Dublín fins a Berlín passant per Londres, París i Montpeller. Té una espineta clavada i no és pas relacionada amb Queen. Té pendent veure actuar l’Electric Light Orchestra. Havia tingut entrada per a dos concerts, a Dublín i a Oslo, però a darrera hora no va poder assistir als concerts per motius diferents.

“Queen dóna el màxim. Hi van coincidir el millor guitarra, la millor veu i els millors compositors”, manté un Germán que admet que “no sé cantar ni tocar la guitarra”

Té CD’s (més que no pas vinils) a mansalva. I més de 300 DVD amb concerts i música de “diferents grups i de tot tipus”. Però tornem a Queen que és la seva raó de ser, per dir-ho així. Mira de guardar, adquirir o aconseguir tot allò cridaner que s’edita en relació amb el grup de Mercury, que va tenir en la ciutat suïssa de Montreux un dels seus amulets. De fet, allí hi va enregistrar almenys set dels seus grans àlbums i a banda d’una majestuosa estàtua del cantant, s’hi guarden molts records de la banda. Evidentment, Villalonga no ha faltat a visitar Montreux. I una petitíssima part d’allò que hi ha sobre Queen a la ciutat dels Alps suïssos es pot trobar a Arinsal.

Des d’una samarreta producte d’una de les gires del 1986 a peces diverses. O un cartell que es va exhibir en cinemes per promocionar el film ‘Bohemian Rhapsody’. Un cartell que ocupa tot un pany de paret de casa seva i que li van donar perquè sabien que no en trauria profit. “Quan no existien ni les xapes, jo retallava una foto, m’hi posava una agulla i me l’incrustava a la caçadora”, explica Germán Villalonga, que fa tres dècades llargues que viu al Principat. Una de les darreres adquisicions de la seva col·lecció és un grup de segells editat formalment per la companyia pública filatèlica britànica sobre els Queen.

I la darrera incorporació de Villalonga és una guitarra emprada per Brian May en alguns dels seus moltíssims concert. Feia temps que hi anava al darrere, d’una peça així, “com aniré rere d’una bateria que hagués pogut usar en Roger Taylor” si mai es presenta l’ocasió. La guitarra que ara llueix en un lloc central de la col·lecció de Villalonga a Arinsal la va adquirir en una subhasta benèfica que fa un mes i mig es va celebrar a Londres. Una fundació que lluita contra la diabetis i que per mitjà de la subhasta buscava fons. Villaonga se la va poder fer seva. “Hi ha fotos en les que Brian May toca aquesta guitarra.”

“Mai no aniria a veure una final de la Champions del Barça i, en canvi, per un gran concert em mouria per on fos”, afirma Villalonga

Malgrat que la subhasta va ser la tercera setmana de novembre, no ha estat fins fa pocs dies que la guitarra va arribar a Arinsal. Calia fer tota la documentació d’autentificació de l’instrument i altres tràmits gens senzills. Ara ja lluu a casa Villalonga, on en Germán hi té la col·lecció Queen. “Jo no tinc pas cap intenció de vendre-me-la. Passarà a la meva filla”, afirma. I demana dir quin és per a ell el millor àlbum dels Queen i quin, per a ell, la millor peça. Si comencem pel final, per a Germán Villalonga el millor tema és ‘La marcha de la reina negra’.

I quan parla de l’àlbum sencer es queda amb un dels primers de la banda. ‘Queen II’, de l’any 1974. “És el màxim de la música. És un disc molt difícil d’escoltar, que vol molta paciència”. I hi afegeix que inclou “una música que no està de moda” però que alhora, creu, és del millor de la història. Però això ha consagrat una “col·lecció que fa patxoca” a Queen. Per arribar a museu encara hi faltaria un bon tros. Però la primera pedra, i fins i tot la segona i la tercera ja les hi té posades, a Arinsal. Queen hi regna.