Llorente, un base reconegut per la seva intel·ligència dins i fora del parquet, ha compartit amb el públic una presentació propera i carregada de records. L’ha acompanyat el periodista Gabriel Fernández, amic personal seu des de l’etapa andorrana, que ja havia presentat el seu primer llibre ‘Espíritu de remontada’. Entre la desena de persones que han format part del públic, ha destacat la presència del ‘general manager’ del MoraBanc Andorra, Francesc Solana, i de l’entrenador del primer equip, Joan Plaza, que han volgut ser testimonis d’aquest col·loqui.
“A Andorra m’hi sento com a casa. És part de les llegendes familiars que sempre expliquem. Ara que estic jubilat, vindré més sovint”, ha confessat Llorente, emocionat d’estar envoltat de vells records. Durant la seva explicació, ha volgut rememorar la seva arribada al país amb la seva família i la manera com van ser rebuts: “Va ser una experiència absolutament inoblidable. La gent ens va acollir amb un afecte que potser no serem mai capaços de correspondre com cal”. Per a ell, presentar ‘Gento Real’ a Andorra no és només una cita promocional, sinó una manera de tancar un cercle emocional amb un lloc que forma part de la seva trajectòria personal i esportiva, tal com ha explicat.
Llorente ha explicat que la idea del llibre no va sorgir com un projecte planificat, sinó com una necessitat: “Quan va morir el Paco (Gento), vaig sentir que havia d’escriure tot el que sabia d’ell. Volia fer-li un homenatge i deixar constància d’un llegat que sabia que es perdia”. El llibre, però, lluny de ser una biografia lineal, és un recull de retrats i cròniques interconnectades que expliquen la història d’aquell Reial Madrid mític dels anys cinquanta i seixanta. Hi apareixen figures com Alfredo Di Stéfano i ‘Pancho’ Puskas, companys i amics inseparables de Gento, així com també relats familiars que s'endinsen en la nissaga esportiva dels Llorente.
“Aquesta gent va aprendre a jugar amb pilotes de drap al carrer. El Madrid no era res, i de sobte es va convertir en una institució universal. Això no es podrà repetir”, ha afirmat lluint el seu orgull madridista. Llorente ha compartit diverses anècdotes familiars durant la presentació. Una de les més íntimes ha estat quan explicava que Gento dormia cada nit amb una samarreta que li havia regalat Di Stéfano, fins al dia de la seva mort. També ha relatat, sempre amb humor, que l’extrem defugia sempre que podia la fama: “Deia: ‘entrevisten a Alfredo (Di Stéfano), que es el bueno’”. Un altre moment curiós ha estat quan ha fet referència al pròleg del llibre, escrit pel president del Reial Madrid, Florentino Pérez: “Una mica escàs”, ha deixat anar amb certa complicitat. Fins i tot ha tractat qüestions més futbolístiques com ara que Beckenbauer reconeixia que Santamaría ja sortia amb la pilota controlada des del darrere abans que ell, posant en valor la qualitat d’aquell Madrid pioner.
UN FIDEL SEGUIDOR DEL MORABANC ANDORRA
Llorente, però, no ha deixat passar l’oportunitat per parlar del MoraBanc Andorra, un dels equips que segueix amb més atenció i, segons ha confessat, l’únic del qual guarda una samarreta emmarcada a casa seva: “Va haver-hi un moment de la temporada que pensava que tornarien a baixar, però s’han refet i estan fent una feina excel·lent. La directiva mereix tot el meu reconeixement”, ha afirmat. També destaca la dificultat de mantenir-se a l’elit després d’un descens i elogia l’evolució del club: “Quan jo estava aquí, molts dels que ara manen eren júniors. Els vaig veure jugar, i ara lideren el projecte. Això diu molt d’ells”, fent referència especialment a Solana.
Tot i el seu rol més com a escriptor i analista en els últims anys, després de la retirada, cal no oblidar el palmarès de José Luis Llorente: campió de la Copa d’Europa el 1980, dues lligues ACB, una Copa del Rei, una Copa Korac, dues Recopes d’Europa, una Copa Intercontinental, i, com a colofó, una medalla de plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. En clau tricolor, ‘Joe’ va coincidir amb el delegat actual ‘Chechu’ Bermudo, i jugadors mítics com Josep Maria Margall, Piculín Ortiz, Dan Godfread, Carlos Farfán, Andy Toolson o Howard Wright, encara manté els rècords com a jugador més valorat, màxim assistent i recuperador i jugador amb més minuts del club a la màxima categoria espanyola.
Comentaris