La presentació del llibre ha reunit a professors, exprofessors, agents implicats, polítics i molta de la gent que va viure de prop els primers passos d’aquest sistema educatiu. Durant el seu discurs, el ministre d’Educació, Ladislau Baró, ha aprofitat l’ocasió per recordar com l’Escola Andorrana ha evolucionat des d’aquells primers anys de “ple de reptes” fins a convertir-se en un pilar fonamental i innovador del sistema educatiu del país. “Avui presentem un llibre que ens fa reviure els primers 15 anys de l’Escola Andorrana, però no és només una història educativa. És una història que pertoca a tothom, perquè té molt a veure amb la nostra identitat com a país”, ha manifestat Baró, destacant la importància d’aquells inicis per a la innovació educativa.
L’escola, que en els seus primers anys era una institució petita, s’ha consolidat amb el pas del temps com un sistema educatiu plural, dinàmic i innovador. “Tenim 40 anys d’història, milers d’alumnes que han aconseguit el batxillerat, i, evidentment, això no ha estat fàcil”, ha exposat el ministre, que ha recordat les tensions que es van viure en aquell moment: “Al llarg de tota la seva història, l’Escola Andorrana ha estat sempre està acompanyada d’il·lusions i de maldecaps, perquè és un organisme viu i complex”, ha assegurat, tot apuntant, però que sempre ha continuat endavant i se n'ha sortit. Baró també ha aplaudit el treball que han fet les autores Anna Zamora i Maria Teresa Cairat, apuntant que tot i que no van ser les pioneres del sistema educatiu andorrà, quan s’hi van unir uns anys més tard, hi van estar participant activament com a mestres amb una gran vocació i sentiment per l’organisme, i ha assegurat que “escriure la història és com fer-la, i vosaltres ho heu fet de les dues maneres”.
En el seu torn, les autores del llibre han volgut deixar molt clar que tot i que elles hagin estat les que ho han plasmat, el llibre no és només fruit de la seva feina, sinó del treball col·lectiu de molts. “Nosaltres hem fet aquest llibre, però la veritat és que molts dels que sou aquí podríeu haver escrit aquest relat, perquè la història de l’Escola Andorrana es va escriure entre tots”. Per la seva part, Cairat, ha destacat el paper que van tenir un grup de persones, a les quals han descrit com “els visionaris”. Aquestes van ser Lídia Armengol, un gran grup docents i els pares i mares que tenien molt clar que el projecte funcionaria i que van ser el motor perquè continués endavant.
Durant la presentació s’ha explicat diferents anècdotes sobre les dificultats que es van anar trobant al llarg dels anys, com pot ser la negativa per part d’alguns agents polítics o les dificultats logístiques per trobar infraestructures. “Recordo que no sabíem on posar els alumnes”, explica Cairat, tot detallant que en aquells primers anys eren com uns nòmades de l’educació que s’anaven desplaçant d’un edifici a un altre, i que quan acabava un curs no sabrien on podrien anar l’any següent. Cada any era una autèntica loteria de quin edifici trobarien disponible i si es podria adaptar els espais per a acollir els estudiants, però gràcies a l’esforç i dedicació de tot l’equip de docents i del ministeri es va anar aconseguint.
Zamora també ha explicat que en aquella època, hi va haver un any que era el dia previ a començar les classes, i l’espai encara no tenia els mobles. “Les classes començaven el dia 9 de setembre, i els mobles ens van arribar el dia 8”, explica entre riures. Tot i que aquell dia, era festiu perquè era el Dia de Meritxell, un grup de docents “vam tancar totes les finestres i vam treballar a les fosques per deixar-ho tot a punt. L’endemà, l’escola va començar com si res”, ha recordat. També han explicat els nervis que hi va haver durant “la prova de cotó”, moment en què se sabria si els alumnes de batxillerat havien aprovat o no, i el que en certa manera -de cara a fora- mostraria si el sistema educatiu andorrà funcionava o no. Una prova que van superar amb èxit.
ACTUALITAT
L’Escola Andorrana va ser pionera en molts aspectes: els seus models pedagògics, la seva inclusió i diversitat cultural i lingüística, i també, el fet de ser els primers a introduir la tecnologia a les aules. Un fet, que el ministre ha recordat que “novament” han fet en l’actualitat amb la introducció de les tauletes a les classes. “La transició tecnològica és un dels grans reptes del sistema educatiu actual. L’Escola Andorrana va ser pionera en la incorporació de la informàtica, i avui tenim una escola que treballa amb tauletes i dispositius digitals. Però el repte és mantenir l’educació de qualitat mentre integrem aquestes noves eines”, ha exposat Baró. Un altre repte de l’actualitat, ha afegit el ministre, és la millora contínua de l'ensenyament, especialment en matèries com matemàtiques i comprensió lectora. “Això és el que ens diuen les proves PISA, i és una de les nostres prioritats”. Però, tot i els reptes, Baró té molt clar que aquesta tarda el més important és celebrar que “l’Escola Andorrana ha aconseguit consolidar-se com un referent en qualitat educativa, i això és un èxit per a tot el país”.
Comentaris