“Jo soc una família que tocava treballar i vaig tenir la sort de fer un treball a la meva manera. Quan busques aquesta llibertat, no has de fallar”, ha començat a explicar Ruscalleda, qui ha dedicat la seva vida a la cuina amb passió i devoció. La seva família ha estat un pilar fonamental en el seu camí i els ha involucrat en tots els passos que anava seguint. Rebre aquest premi, per ella ha estat com un somni, sobretot pel fet que hagi estat en un esdeveniment que celebra i fomenta la gastronomia inspirada en la tradició i el paisatge, un fet que considera essencial i apunta que “sempre he cregut que això ens donava originalitat i singularitat”.
“Tireu d’aquelles receptes que potser són de supervivència o d’anys d’usos, però que tenen l’enginy de divertir-se amb coses molt humils. Segur que teniu receptes guardades en algun calaix que poden ser internacionals, doneu-hi corda perquè s’ho mereix el país”
En un món on la influència de la cuina internacional és cada vegada més present, Ruscalleda ha fet una crida a defensar la gastronomia local. “Hem de defensar més que mai el de casa”, ha dit, animant a les noves generacions a descobrir i valorar les tradicions culinàries: “Els que teniu canalla petita han de descobrir aquesta tradició, a la taula de casa o als restaurants que se’n cuiden que no perdem aquesta originalitat i aquesta cultura que ens fa únics i desitjables en el món gurmet”. La cuinera ho té clar, Andorra amb el seu espectacular territori, no només és un atractiu per les seves muntanyes i paisatges, sinó també per la seva oferta gastronòmica, una oferta que considera que es pot potenciar més apostant per les arrels: “Tireu d’aquelles receptes que potser són de supervivència o d’anys d’usos, però que tenen l’enginy de divertir-se amb coses molt humils. Segur que teniu receptes guardades en algun calaix que poden ser internacionals, doneu-hi corda perquè s’ho mereix el país”, anima.
Un altre dels aspectes importants per Ruscalleda és preservar i promoure els productes locals en la gastronomia andorrana: “He tastat aquí a Andorra uns plats de cacera magnífics, però estic convençuda que hi ha d’haver vegetals finíssims que no els descobrim”, ha comentat tot posant en relleu que al país hi ha centenars de bolets d’alta muntanya que són un tresor que mereix ser valorat i utilitzat en la cuina andorrana: “No me’ls venguis, queda-te’ls aquí perquè puguin a menjar-los”.
Agraïda pel gran reconeixement que li han fet a Andorra, ha finalitzat la seva intervenció amb una paraula que l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria i una de les coses que considera essencials en el món culinari, el respecte: “La paraula que més m’ha acompanyat ha estat el respecte pel producte que tractes, respecte per la cultura i la tradició, respecte per la gent que t’acompanya i respecte pel respectable públic”.
Comentaris