Pep Sala líder amb Sabaté de Sau explica al llibre que al Carles sempre li havia agradat Andorra. “Per alguna raó o altra, era un lloc que li despertava curiositat i on s’hi sentia a gust. Potser tenia a veure amb aquell sentiment de sentir-se lluny, un lloc proper però prou diferent com per sentir que es perdia, el fet de saber-se en un altre estat, entre la natura i la ciutat, la combinació de llengües, una mica a casa i una mica enlloc”.
En un càmping d’Andorra es van inspirar per preparar lletres com la de ‘Només ho faig per tu’, una cançó d’aquelles que es fa gran a mesura que es va escoltant, procedent d’una antiga banda sonora que havia compost en anglès el mateix Pep Sala, adaptada, retocada i reconvertida amb la veu del Carles en un immens himne a l’amor.
Andorra Televisió va enregistrar pel programa ‘Molt personal’ una llarga entrevista de Rechi a Sabater
El llibre també esmenta l’amistat de Sabater amb Carles Matute “un andorrà que havia entrat a reforçar l’oficina de Guilleries”, l’empresa que s’encarregava del management de Sau. Sabater i Matute van compartir pis a Vic on “es van fer companys de disbauxa, sense massa límits. Va ser l’època on el Carles Sabater va viure més a prop de la bohèmia. Sabater va combinar la música amb el teatre. Quan li van proposar ser el protagonista de ‘Company’ va trucar Joan Rechi. El coneixia des de feia molts anys i li inspirava total confiança. Era ell qui havia adaptat les cançons de l’obra, i a més treballava com a mà dreta d’un director de gran prestigi, Calixto Bieito.
El 31 d’octubre de 1998, un cop acabada la gira del disc ‘Amb la lluna a l’esquena’, Andorra Televisió va enregistrar pel programa ‘Molt personal’ una llarga entrevista de Rechi a Sabater. Van parlar de rock, de teatre i de les inquietuds personals de Sabater. Pep Blay escriu a ‘Cor trencat’ que “en molt poques ocasions, durant la seva carrera, va acceptar una entrevista tan propera com la que va concedir a aquell entrevistador, gran amic seu i fins i tot confident; Joan Anton Rechi”.
Aquest recorda que “havíem coincidit sense fer-nos gaire cas al Col·legi del Teatre de Barcelona, on vaig començar els estudis el 1989. L’any següent em vaig mudar a l’Institut del Teatre, anava a classe amb Laura Jou, la seva parella, i a partir d’aquí sí que ens vam fer molt amics”. El dimarts abans de morir (9 de febrer de 1999) Carles Sabater va passar pel pis que Rechi compartia a l’època amb el també actor David Selvas, al carrer València de Barcelona.
El cantant va anar a recollir un portacigarrets taronja que havia oblidat el cap de setmana anterior, quan ell i la Laura Jou hi van anar a sopar de convidats. Portacigarrets a banda, el Carles es va sincerar. Va començar a xerrar de les seves coses i, gairebé sense voler, va improvisar una conversa profunda que necessitava per treure angoixes que portava endins. “Havia de ser una visita llampec però es va allargar hores i es va sincerar molt. Ni que hagués tingut una premonició”, explica Rechi.
Carles Sabater tenia 36 anys la matinada del 13 de febrer de 1999 quan va morir. Sau acabava d’actuar a Vilafranca del Penedès, en l’inici d’una gira. Aquell mateix any, el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra va promoure el premi Carles Sabater a la millor lletra de cançó en català. Entre els guanyadors, Anna Roig i l’ombre de ton chien (2009) o Lluís Cartes (2005).
Comentaris