El rastrejador tecnològic de la ciberpolicia

Un sistema operatiu en castellà que permet recopilar informació que circula per les xarxes de comunicació i que ha estat dissenyat per una policia andorrana triomfa en un prestigiós congrés de seguretat digital

Clara Babot i el seu projecte OriON en la ponència a Àvila.

Un rastrejador global de les xarxes telemàtiques. Un sistema operatiu, una mena de màquina que recopila un munt d’eines que ja existeixen en el món tecnològic i que, en certa manera, les unifica i les posa totes en una mateixa direcció i per a un mateix objectiu: recercar informació sobre persones o coses que circula per allò que tècnicament, més encara policialment, es diuen fonts obertes. És a dir, una plataforma tecnològica que permet, per exemple, buscar què es diu de vostè per Internet. I que ho troba tot, absolutament tot i, a més a més, sense haver de recórrer a l’anglès. Ho fa en espanyol.

L’eina es diu OriON, com la constel·lació, permet fer el que tècnicament també es denomina OSINT -és a dir, una servei d’intel·ligència que passa per recopilar tota la informació que hi ha en obert sobre algú o alguna cosa- i ha estat dissenyada per una policia andorrana. Clara Babot i OriON han estat dos dels grans triomfadors d’un prestigiós congrés sobre ciberseguretat i seguretat digital de naturalesa policial que s’ha celebrat recentment a Àvila. Babot ha estat una de les ponents del C1b3rwall, que s’ha celebrat a l’acadèmia de la policia nacional espanyola.

Dues policies andorranes ponents en un prestigiós congrés de seguretat digital i ciberintel·ligència

No només acudeixen a aquesta cimera de la ciberseguretat policies. No pas. Hi ha centenars d’experts en seguretat privada o, fins i tot, acadèmics que acudeixen al congrés per posar-se al dia de tot allò que té a veure amb la ciberdelinqüència i el seu combat. Andorra hi ha estat representat doblement. Per dues policies. L’esmentada Clara Babot i Annabel López, que en aquest cas va parlar de ‘Malware ISO: un enemic sense avís’. La primera ara mateix està de baixa laboral. La segona gaudeix d’una excedència després d’haver liderat el grup de delictes tecnològics del cos d’ordre.

L’objectiu del treball de Clara Babot ha estat oferir una distribució Linux (Ubuntu 22.10) en castellà que permeti a l’usuari, l’anàlisi i la intel·ligència sobre persones a través d'eines i fonts obertes

La primera té formació en criminologia i la ponència d’Àvila va ser el seu final de màster, per dir-ho d’alguna manera, d’una nova formació que ha fet en matèria informàtica. La segona és enginyera en telecomunicacions actualment exercint en el sector privat. Totes dues van acudir a Àvila gràcies al fet que en l’àmbit policial se les coneix però, sobretot, com a col·laboració, per compartir coneixements en la matèria. Sense cap més remuneració que l’orgull d’estar presents en un certamen de primer ordre.

I l’eina presentada per Babot, de la qual encara no s’ha dotat la policia d’Andorra tot i que no va sobrada de mecanismes com els que ha dissenyat l’agent i fa temps que s’estan analitzant sistemes per si se n’adquireix algun, va despertar molt interès. Moltíssim. Ja se sap que en l’entorn espanyol, l’anglès costa. I que una plataforma d’aquestes característiques pugui funcionar en la llengua de Cervantes, doncs té molt de guanyat.

Annabel López va parlar de ‘Malware ISO: un enemic sense avís’.

En fi, l’objectiu del treball de Clara Babot ha estat oferir una distribució Linux (Ubuntu 22.10) en castellà que permeti a l’usuari, l’anàlisi i la intel·ligència sobre persones a través d'eines i fonts obertes. La màquina virtual té com a nom OriON, com la constel·lació, la qual es vincula a la idea de buscar i trobar informació. Aquesta es representa per un caçador i té similituds amb la funció de l’analista d’intel·ligència i la ‘caça’ de la informació. A més, es ressalten les dues lletres finals, ON, que en anglès ens indica que alguna cosa està en funcionament o activat. Així ho explica la pròpia criminòloga.

Per aquells que tenen un interès especial o entenen una mica més de tecnologia, OriON es distribueix en 3 apartats principals: els navegadors Chrome, Firefox i Tor, amb els marcadors i extensions web categoritzats; la instal·lació d'eines d’aplicació i eines que funcionen per la línia d’ordres: i la creació d’un script en ‘bash' que permet l’execució de les eines d’OSINT instal·lades a la distribució. En fi, per als usuaris tècnics, una petita meravella. Un espia de la xarxa telemàtica.

Etiquetes: