Els monegascos entenen que, de facto, ja formen part de l’entorn europeu atès que hi estan ben directament vinculats. Així, entenen que els intensos, estrets i ben significatius acords bilaterals que mantenen subscrits amb França comporten que, de fet, estiguin, en certa manera, a l’aixopluc d’Europa. Alhora, consideren que França els és un aliat prou fort com pel fet de no tenir subscrit directament un acord amb la UE els hagi de generar dificultats o que puguin quedar en fora de joc en segons quines qüestions.
Les sinopsis dels estudis jurídic i econòmic a les quals ha tingut accés l’Altaveu indiquen, d’una banda, que hi ha diverses dificultats legals. Una de suprema i que ja va suposar un fre evident. Actualment, la Constitució estableix la supremacia de les lleis internes per sobre de qualssevol altra. En cas d’un acord, la normativa europea, les directives especialment, haurien d’integrar-se en l’ordenament jurídic intern i per sobre de les lleis estrictament pròpies. Això sol obligaria a un canvi constitucional.
Jurídicament, Mònaco no troba necessari haver de canviar la Constitució perquè les directives europees puguin passar per sobre de les lleis internes i es considera molt nociu perdre el Pacte Social, que possibilita protegir els ciutadans locals en matèria de treball o habitatge
Més dubtes en l’ordre jurídic seria el fet que passaria per sobre, en la relació amb Europa, en qualsevol conflicte amb Brussel·les, la jurisdicció europea. És a dir, la interpretació de les normes la passaria a fer el Tribunal de la Unió Europea. I després un altre daltabaix important. Molt important en el cas de Mònaco. Les lleis monegasques són altament proteccionistes amb els ciutadans locals. És el denominat Pacte Social, en virtut del qual els monegascs tenen dret preferent en aspectes com l’habitatge, el treball públic i altres professions. I els estudis consideren que un acord amb Europa podria deixar sense efecte aquestes prioritzacions.
Quan s’aborda l’impacte econòmic sorgeixen altres inconvenients. L’anàlisi parteix de la base que l’economia monegasca va com un coet. I malgrat els dubtes que sorgeixen davant el manteniment de l’statu quo, es considera que els frens, els mals, sempre seran menors que qualsevol pacte amb Europa. I molts van lligats amb els elements jurídics descrits anteriorment. S’haurien de deixar sense efecte les mesures proteccionistes respecte els ciutadans locals i això, de facto, suposaria l’arribada d’una competència que podria ser ferotge i que, més aviat que tard, suposaria una caiguda d’ingressos estatals.
Compte, a diferència d’Andorra i de la majoria de països del món mundial, Mònaco no només no té endeutament públic. Excepte el 2020 amb la crisi sanitària, des de fa anys que el petit país vinculat a França té superàvit. O excedent. Una trentena de milions en l’exercici 2022. El superàvit es creu que cauria producte, s’ha dit, d’un increment lleuger de la despesa però, sobretot, d’una caiguda que es considera notable, accentuada, dels ingressos. I això per què?
L’activitat econòmica se sustenta en les finances, la construcció i la immobiliària. Aquests tres sectors van a tota vela i es creu que hi anirien igualment mantenint l’statu quo. Amb un acord amb Europa entrarien nous operadors que, es creu, farien rebaixar tant el nivell dels projectes de qualssevol naturalesa que ara s’atrauen com, s’estima, es reduiria el volum econòmic a captar. Més competència, reducció de preus. Reducció de preus, menys ingressos. I comissions menys baixes. També és relativament important el sector industrial, en franca decadència. Una davallada que no frenaria l’acord amb la UE.
Un acord d’associació, mantenen els estudis d’impacte, tindria conseqüències importants sobre les especificitats socials, i en particular sobre l’ocupació, a Mònaco, consideren els experts. I això seria així perquè ja no es podrien mantenir els llocs de treball protegits per als locals. Es considera que dels poc més de 3.000 assalariats monegascs que hi ha, la meitat veurien les seves feines eventualment amenaçades. Quant a la resta d’assalariats, per poder delimitar l’estat de la qüestió monegasca, el sector que més empleats té és el relacionats amb activitats científiques i tècniques -patents, investigació i altres-, el segueixen hostaleria i restauració, construcció i immobiliària, i en quart lloc, el sector financer. En global, entre els quatre sectors ocupen unes 33.000 persones, comptant que només el primer d’ells ocupa 13.400 treballadors.
MONOPOLIS I SEGURETAT SOCIAL
Econòmicament, dues de les grandíssimes preocupacions de l’estudi d’impacte és el fet que l’acord obriria nombroses incerteses pel que fa al manteniment dels monopolis al territori, però també pel que fa a les concessions concedides. I també que l’aplicació de la normativa europea de seguretat social suposaria dificultats financeres per a les Caixes Socials de Mònaco. Certament, caldrà estar molt atent de l’impacte que la normativa en la matèria tindrà sobre Andorra. El sistema de protecció social monegasc és diferent de l’andorrà, però fins ara no ha transcendit massa què passaria.
Dues de les grandíssimes preocupacions de l’estudi d’impacte és el fet que l’acord obriria nombroses incerteses pel que fa al manteniment dels monopolis al territori, però també pel que fa a les concessions concedides. I també que l’aplicació de la normativa europea de seguretat social suposaria dificultats financeres per a les Caixes Socials de Mònaco
Quant als citats monopolis, a Mònaco també temen per la qüestió de les telecomunicacions i, en el seu cas, per les llicències relatives als casinos, que estan totes elles a l’aixopluc d’una mena de societat pública. (¿Què passarà a Andorra tenint en compte que Mònaco pateix per les concessions i l’únic casino que hi ha al Principat és producte d’una llicència que no deixa de ser res més que una concessió administrativa?) En tot cas, Mònaco no les té totes de poder mantenir el règim actual i que es vegi obligat a obrir l’aixeta a tercers operadors. I, d’aquí, una nova pèrdua de fortalesa econòmica.
Sobre la seguretat social, els estudis indiquen que hi hauria, també, tant una pèrdua d’ingressos com un increment de despesa. En el primer cas, l’informe al qual ha tingut accés l’Altaveu parla de la “implementació de l’afiliació única europea: els treballadors que treballen en diversos països estan afiliats als sistemes socials del país de residència”. També se cita una “reducció de les cotitzacions a la seguretat social a Mònaco, a causa de nombre important de treballadors fronterers amb França que després estarien afiliats al règim francès”. I finalment es tracta una davallada de les cotitzacions dels nacionals “per la possible disminució del nombre de llocs de treball” de ciutadans monegascs.
Quant a l’increment de despesa, els elements principals són la “repatriació al principat, com a país d’activitat, de la cobertura de l’assegurança mèdica per a jubilats, aturats i discapacitats que han treballat a Mònaco i resideixen a França, fins aleshores assegurats pel règim francès”. Més coses: “la cobertura de les prestacions familiars per a tots els empleats, homes o dones, residents a França el cònjuge dels quals no treballi al Principat”, el “pagament de bonificacions diferencials a treballadors transfronterers” i el fet que s’obri “la possibilitat d’acumulació de períodes”.
En fi, que les raons de Mònaco per dir prou a les negociacions no han de suposar que Andorra hagi de dir prou també. Ben cert que no. Però sí que han d’aportar nous elements per a la reflexió i obrir melons que potser no es tenien en compte. O que es volien ignorar.
Comentaris (12)