El Pirineu es vist massa sovint, des de Barcelona com un lloc idílic, d'esquí, natura i bordes amb carn a la brasa i all i oli explosiu. Per això un crim en aquest escenari crida l'atenció. Ho va fer el llibre 'Tor: tretze cases i tres mort' de Carles Porta, tot un èxit de vendes. Per això les comparacions, que en aquest cas no són odioses, arriben ràpidament entre els periodistes. "Ransol: una casa i dues morts!". La casa existeix així com altres indrets que apareixen al llibre. Està cridat a tenir una bona xifra de vendes.
Està ben documentat, ben escrit i l'afer és apassionant. Tres ingredients que no han de faltar així com la promoció. L'editorial gironina Comanegra hi ha posat tots els mitjans, i abans de sortir a la venda, el llibre ja ha rebut elogis des de Màrius Serra o Albert Villaró a Susanna Vela passant per la llibreria independent Etcètera del Poble Nou de Barcelona que el qualifica com "un dels grans llibres de l'any" i destaca que "és una gran lectura criminal, una investigació periodística magnífica, un retrat sòlid i ben teixit de l'Andorra isolada i de la família patriarcal pirinenca en plena II Guerra Mundial". Per Villaró, “no és novel·la, no és assaig i ho és tot a la vegada”.
De fet, l'anterior aproximació a l'afusellament al cementiri vell d'Andorra la Vella de Pere Areny, de 29 anys, ja va ser un èxit de públic i de crítica. Es tracta de 'Set lletanies de mort' d'Antoni Morell. D'això fa quaranta anys. El 6 de desembre de 1981, es va presentar el llibre en un acte que va comptar amb la presència de més de 600 persones. Els 3.000 primers exemplats editats per Laia es van exhaurir en un tres i no res. És considerat per a molts com la novel·la fundacional de la literatura andorrana.
Rubio recupera els fets en un format periodístic
Iñaki Rubio recupera els fets en un format periodístic amb la reconstrucció per mitjà de documents que li han facilitat els seus descendents i amb una mica de ficció per retratar l'Andorra del 1943 que entomava com podia els embats del polvorí europeu entre refugiats republicans, espies i fugitius del nazisme. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra després de tres anys de Guerra Civil; França patia l'ocupació dels nazis. En aquest context, a cal Gastó a Ransol, va tronar una escopetada. Rubio revisa el cas amb la clara intenció de delatar un manifest error judicial i allà on no arriben els documents ho fa la ficció.