L'Alcorà que és el llibre sagrat de l'Islam no preveu com s'ha de comportar un musulmà durant una pandèmia i, per tant, és una qüestió oberta al debat. No obstant, existeix una tradició que atribueix al profeta Mahoma aquesta màxima: "si escoltes que hi ha pesta en una zona no vagis allà. Si la pesta està on tu estàs, no sortis de la teva zona".De fet, la comunitat musulmana afirma que ja es va viure un episodi similar fa 1.444 anys, quan territoris àrabs van patir una epidèmia i el profeta va ordenar el confinament. Ara, les principals mesquites estan tancades, com la de la Meca, la del Profeta a Medina i l'Al Aqsa a Jerusalem. Alguns musulmans creuen que l'aplicació d'aquestes rigoroses mesures és excessiva, però la gran majoria les ha acceptat com una cosa inevitable per vèncer al coronavirus.
Als països musulmans el mes es prepara amb la mateixa intensitat que en la nostra cultura celebra les festes de Nadal
L'essència del Ramadà és compartir: els esmorzars i els sopars de l''iftar' quan es trenca el dejú, els carrers plens de gent a la nit, les pregàries cinc cops al dia a la mesquita, o ajudar els pobres. Els infants esperen el darrer dia del mes com si fos una nit de Reis o el Pare Noël. Als països musulmans el mes es prepara amb la mateixa intensitat que en la nostra cultura celebra les festes de Nadal. El Ramadà és el mes de dejuni dels fidels de l'Islam i dura entre 29 i 30 dies, segons el calendari lunar. Se celebra durant el novè mes del calendari islàmic, que es basa en la Lluna i retrocedeix cada any entre 11 i 14 dies. En total, un any islàmic comprèn 354 o 355 dies, depenent de l’any. Per això, cada any el ramadà avança uns quants dies respecte del calendari gregorià, que és més llarg –de 365 o 366 dies. La fugida de Mahoma dels seus enemics, l’any 622, de la seva ciutat natal de la Meca a Medina s’anomena hègira (en àrab, 'hijra') i dona inici a aquest calendari, que els musulmans anomenen 'hijri'
La celebració d'aquest any s'ha de fer a casa a causa del confinament. En les seves oracions tenen especialment present la situació per la qual travessa el món i demanen a Al·là que ajudi a tots "en aquesta situació de pandèmia", resant "per les víctimes, per la ràpida recuperació dels malalts i perquè alleugi el dolor dels familiars". L'Hicham Jamila surt cada dia per anar a treballar i a la tarda torna casa i ja es queda.
Lalimentació durant el Ramadà es basa en la harira, una sopa tradicional marroquina.
Explica que l'alimentació durant el Ramadà es basa en la harira, una sopa tradicional marroquina. És considerada com a plat únic. Actualment és un sopar casolà bastant habitual a l'hivern. També es mengen dàtils o galetes. Per l'Hicham "el fet que per primera vegada la gent estigui confinada fa perdre part de la celebració. La gent viu a la nit. Quan es fa fosc surten i a vegades estan fora fins que es fa de dia, a la matinada. Ara en alguns països,, com és el cas del Marroc, a les set de la tarda tothom ja és a casa". Les circumstàncies d'aquest any "encara donaran més força a la religió", comenta l'Hicham qui recorda que "aquest mes és el de la renovació del cos i de l'esperit pensant sempre en la gent pobra".
Comentaris