Aquest any, Llobera ha decidit fer una pausa. Després de més d’una dècada dedicada intensament al Dakar, acompanyant els darrers anys al seu tiet Albert Llovera, que ja va confirmar que no serà a la pròxima edició del ral·li mundial per excel·lència, la copilot afirma que necessitava un descans per reflexionar sobre els pròxims passos. “A principis de l’any vinent mirarem a veure què faig: si paro del tot o quina és la direcció a seguir”, explica en referència al món del motor. Aquesta aturada arriba després d’uns anys carregats de sacrificis, amb una doble vida que ha combinat les competicions amb una carrera acadèmica i laboral.
“Han estat deu anys molt intensos on he hagut de gestionar-ho tot: patrocinadors, premsa, equips... mentre també aprenia navegació, nutrició i altres habilitats clau pel Dakar”. Tot aquest esforç, afegeix, “es fa perquè el Dakar és el premi final, però arribar-hi requereix un treball titànic des del mateix moment en què es tanquen les inscripcions al juliol”. Llobera, però, no és una esportista qualsevol. Des de ben jove, ha provat tota classe d’esports: des de bici de trial, escalada o triatló, fins a maratons de muntanya, futbol, tenis i bàsquet. Aquesta diversitat li ha permès desenvolupar una mentalitat de sacrifici i dedicació que la caracteritza. “Vaig centrar-me molt en el futbol, on vaig tenir la sort de viure experiències espectaculars com jugar partits de la UEFA amb la primera selecció femenina d’Andorra”, recorda destacant també el treball previ que s’ha fet perquè el combinat actual pugui competir a nivell internacional.
Però el salt al món del motor va suposar un canvi radical. “En el futbol t’ho donen tot, des de vestir completament d’Adidas fins als desplaçaments en bus. En canvi, al món del motor, l’esforç esportiu és només una petita part; la resta depèn completament de tu”. Malgrat les dificultats, la seva filosofia sempre ha estat donar el 100% en tot el que fa. La seva participació en el Dakar la defineix com una de les experiències més significatives de la seva vida, ja que ha demostrat una tenacitat excepcional en aquest repte extrem, no només posant a prova les seves capacitats físiques, sinó també l’esperit de superació i el treball en equip que són essencials en aquestes competicions.
“En ser un grup empresarial publicoprivat, des de Govern o els seus ministeris poden encarregar-los estudis de mercat i d’investigació, com per exemple el que s’està duent a terme sobre l’abús interpersonal en menors, tot i que també ho poden fer els particulars perquè els ajudin a solucionar els seus problemes”
Un cop aparcada la competició, Llobera s’ha volgut passar al costat més corporatiu. De buscar-se la vida pilotant, a facilitar la vida als esportistes perquè puguin viure de l’esport. Actualment, presideix el Clúster d’Esports d’Andorra, una organització que agrupa empreses del sector esportiu, des de botigues i estacions d’esquí fins a professionals independents i advocats. Com a primera dona que presideix aquesta organització, juntament amb la vicepresidenta i directora de Caldea, Laurence Favrel, destaca la importància de generar referents femenins en un entorn sovint dominat per homes: “No és especial pel fet de ser dona, però és necessari tenir dones en càrrecs alts per obrir camins”.
El Clúster té com a objectiu fomentar sinergies entre els seus membres i desenvolupar projectes clau. En ser un grup empresarial publicoprivat, des de Govern o els seus ministeris poden encarregar-los estudis de mercat i d’investigació, com per exemple el que s’està duent a terme sobre l’abús interpersonal en menors, tot i que també ho poden fer els particulars perquè els ajudin a solucionar els seus problemes. Un altre dels seus vessants és el ‘networking’, ja que els projectes “són publicats dins la nostra plataforma i totes les associacions s’hi poden apuntar”, i també la part social, amb descomptes a l’hora de formar part d’esdeveniments com pot ser Fitur o els que organitza el Clúster d’Esports de Catalunya que aporten al coneixement i al fet d’establir relacions amb professionals del sector.
Un dels temes més rellevants en què treballen és la modificació de la llei de patrocini, que pretén fomentar aquesta pràctica perquè els esportistes també puguin augmentar els seus ingressos. “A Andorra no hi ha cultura de patrocini. Traient les quatre empreses grans que, més que per un tema econòmic, ho fan per un tema d’imatge, la resta no hi són perquè no tenen cap avantatge fiscal”, explica. Per aquesta raó, estan treballant en una reforma juntament amb el secretariat d’Estat que clarifiqui els articles legals d’una llei antiga, elimini incongruències com ara “que no es pugui portar el logotip si patrocines algú” i es fomenti aquesta pràctica amb la seva promoció per les xarxes socials. “Això es farà, encara no ho hem fet exactament perquè estem redactant un últim punt que creiem que és important i s’ha d’aprovar, però quan estigui ja pensarem en els següents passos”.
Sobretot perquè l’andorrana té una visió clara sobre el potencial econòmic de l’esport al Principat, en un moment en què el canvi climàtic que podria perjudicar els pròxims anys el sector de la neu. “Cada vegada més empreses s’adonen que no podem viure només de l’hivern. Parròquies com la Massana ja han començat amb les tasques de desestacionalització amb plans d’estiu molt atractius” com per exemple el Bike Park d’Arinsal o activitats de muntanya. Llobera sap que hi jugarà també un paper important el Clúster, que espera tancar l’any amb gairebé 80 socis i s’ha consolidat com un punt de trobada entre empreses locals i inversors estrangers, contribuint a fer créixer el PIB esportiu del país.