Tant si es ve des d’Encamp com si es fa des del centre del país, els 20 metres d’alçada de l’estructura són ben visibles. Es tracta, com explica Enric Dilme, un dels arquitectes que ha coordinat els llargs treballs de restauració -s’han allargat des del 2015, descontaminació d’amiant inclosa- d’aprofitar “un element històric que hi era” i que “formava part de l’skiline de l’època i de la imatge de l’edifici”.
Ara, l’antena ja hi és a lloc. A banda, en un futur es preveu que es pugui il·luminar durant la nit perquè tingui una major visibilitat. És, de fet, la mateixa que existia i que es va desmuntar. Es va poder conservar i, per això, s’ha pogut tornar a instal·lar. D’aquesta forma, es destaca encara més l’històric edifici. Dilme recorda que és un immoble d’allò més singular per a l’arquitectura andorrana.
“És el primer que va fer servir el formigó armat al país tot i que estigui fet de granit”, remarca. També recorda que hi ha una barreja en les inspiracions, amb elements d’homenatge a altres llocs claus del país com l’església de Santa Coloma o Casa de la Vall, però també alguns trets de l’arquitectura catalana o francesa.
Al llarg d’aquests anys de feina, a més, Dilme i els seus col·laboradors han aprofitat per recuperar informació sobre la figura del dissenyador de l’edifici, el francès Robert Trilhe, força desconegut fins ara. “Hem pogut descobrir la seva trajectòria”, ha apuntat.
L’edifici està gairebé enllestit per a complir la seva nova funció: ser la seu del ministeri de Turisme, tot i que també hi ha prevista una part museogràfica. “Queden petits detalls i també decidir si cal alguna altra actuació un cop s’acabi de definir del tot el seu ús”, ha apuntat. És el cas de la piscina exterior. Inicialment, es volia deixar marcada però, ara, no es descarta que es pugui anar més enllà.