“Sempre parlem dels professionals que cuiden, però una de les qüestions molt importants que ens han sortit als estudis és i qui cuida als professionals?”, posava en relleu, Aura Trifu, Investigadora el grup de sociologia d’Andorra Recerca i Innovació. I és que aquest és un dels grans aspectes que es desprenen de l’estudi, la necessitat de valorar les persones que cuiden, tant els professionals, com pel que fa als familiars cuidadors.
En el cas de professionals, són persones que estan preparades per poder afrontar diferents situacions, però, tot i això, a vegades emocionalment pot carregar molt a la persona: “Els hi sap greu perquè es queden molt soles o perquè no tenen menjar a la nevera i els hi han d’anar a comprar... Hi ha una afectació emocional per la vinculació que es queda amb les persones que cuiden, però com a professionals saben gestionar-ho”, explica Mari Carmen Garcia, psicòloga i infermera i la gerent del centre mèdic SomSalut Andorra. Per aquest motiu, apunta que és important que hi hagi una formació i un suport perquè si les persones cuidadores tenen alguna mena d’angoixa, tinguin un acompanyament al darrere.
“Aquests grups tenen necessitats, tenen aspectes que s’han de tenir en consideració i fan una feina absolutament imprescindible i molt important”
La doctora en sociologia i una de les autores de l’estudi, Paquita Sanvicén, té clar que una de les coses més importants que hi ha a destacar de la recerca que han estat fent durant quatre anys és que aquest és un sector que està molt invisibilitzat: “Aquests grups tenen necessitats, tenen aspectes que s’han de tenir en consideració i fan una feina absolutament imprescindible i molt important”, afegeix.
Entre aquestes necessitats hi ha la d’augmentar el servei d’atenció domiciliària. Una situació que, tot i que s’ha vist agreujada per la pandèmia, el principal problema és la tendència de l’envelliment de la població i segons afegeix Trifu, “també del mateix equip de professionals que s’estan apropant a l’edat de la jubilació”. Per aquest motiu, la investigadora assegura que cal reconfigurar i completar aquest equip i tenir suficients persones cuidadores per donar resposta a tota la demanda de la població i no només a determinades franges d’edat, sinó també a altres que necessitin ajuda domiciliària, el que facilitarà també la implementació del Pla nacional sociosanitari de la gent gran que s’està posant en pràctica des de les administracions.
“La majoria de la gent que requereixen aquest acompanyament són persones grans a partir de 70 anys cap amunt i moltes d’aquestes persones viuen soles”, explica Garcia, tot apuntant que “hi ha una carència important pel que fa als professionals d’atenció domiciliària”. Per fer-ne front, Garcia apunta que potser el que caldria fer és “captar més joves que cursin uns estudis especials i també ajudar a fer que es convalidi més de pressa les titulacions de les persones que venen de fora”.
Una de les propostes que fan des de l’AR+I -a partir del que han extret de totes les entrevistes que han fet amb actors del sector-, és la creació d’una borsa de treball que “vol servir com una estructura de suport pels serveis tant públics com privats per trobar persones cuidadores quan han de cobrir places vacants o baixes; d’altra banda, ofereix a les persones cuidadores que treballen per compte propi, una seguretat de poder en el moment que s’acaba un contracte que tenen, poder registrar-se i inscriure's en aquesta borsa de treball i poder trobar la següent feina”. Per Garcia, la problemàtica no es troba en la necessitat de la creació d’aquesta borsa, sinó en la manca de professionals: “En altres països on hi ha molts professionals que volen accedir a una feina, doncs és una molt bona eina, però aquí el problema no és trobar feina, tot el contrari, és que falta gent”.