Els tres automòbils portaven placa de matrícula andorrana. De fet, no van ser els tres únics cotxes matriculats a Andorra que van ser confiscats en el marc d’aquella operació. Txernovetski va ser detingut i al cap d’un parell de dies va quedar en llibertat provisional. Tres anys i mig després, el 30 d’octubre del 2019 es va arxivar la causa que se seguia contra el fill de l’exalcalde de la capital d’Ucraïna i la resta d’implicats en un cas que, sobretot, se sustentava en una acusació de blanqueig de capitals que no va anar endavant perquè, com es va resoldre en el seu moment, “no s’ha acreditat l’existència de cap delicte precedent, totes les inversions realitzades a Espanya són legals; cap de les entitats ni els seus administradors ni els investigats estrangers tenen causa oberta en cap país per cap delicte previ”.
Arran d’aquella decisió judicial es van retornar els cotxes comissats als seus propietaris. I en aquest cas, Txernovetski i els altres càrrecs de H.I.L.L. Patrimonis no van poder gaudir ni del Panamera, ni de l’Spydr Hybr i ni del Mercedes 280S malgrat estar en llibertat. Per tot plegat, els representants de la societat van promoure una demanda administrativa, a Espanya, sol·licitant més de mig milió d’euros d’indemnització pel perjudici causat pel suposat mal funcionament de la Justícia. En concret se sol·licitava “que en aquest supòsit el ministeri de Justícia sigui condemnat com a responsable patrimonial pels danys i perjudicis ocasionats a la meva representada, per un funcionament normal o anormal d'un servei públic” i que “es condemni l’administració demandada a pagar al meu mandant la quantitat de 511.820,6 euros”.
L’administració espanyola va descartar indemnitzar la societat i, per tant, aquesta va promoure un contenciós administratiu, en aquest cas, en ser una persona jurídica estrangera, davant de l’Audiència nacional espanyola. “La qüestió que es planteja en aquest recurs és si escau indemnitzar el recurrent pels danys que se li han ocasionat per l’embargament de tres vehicles i dipòsit acordat per una resolució judicial de 12 de juliol de 2016 com a mesura cautelar en un procediment penal i que li van ser tornats el 27 d'agost de 2020, és a dir, transcorreguts quatre anys, una vegada dictada interlocutòria de sobreseïment en no constar indicis de delicte de blanqueig de capitals”. Els vehicles, ja s’ha dit, eren el Porsche 918 Spyder Hybr, el Panamera i el Mercedes-Benz 280 S tots matriculats al Principat.
La societat andorrana reclamava el més de mig milió d’euros en base a la depreciació de vehicles, la reparació a què va haver de sotmetre amb posterioritat els automòbils -i aporta pressupostos a raó de 85.192,24 euros en el cas de l’Spyder, de 12.608,15 euros pel Panamera i 72.924,27 euros pel Mercedes- i el cost de fer fer un seguit de peritatges. Però la Justícia espanyola desestima totes les pretensions de H.I.L.L. Patrimonis i, per tant i entre altres, del fill de l’exalcalde de la capital ucraïnesa que al seu dia havia estat resident passiu a Andorra com ho havia estat també algun altre integrant de la mateixa companyia.
I és que d’entrada, la sentència a la qual ha tingut accés l’Altaveu, ja remarca que hi ha hagut altres resolucions per casos similars fins i tot arran de la mateixa operació policial i judicial, que va suposar el comú d’una desena de cotxes més. “En aquestes sentències ja s’estableix que els únics danys susceptibles d'originar responsabilitat patrimonial amb motiu de la intervenció judicial dels vehicles són els derivats de l’incompliment del deure de custòdia i de conservació. Per tant, no s’apreciarà responsabilitat patrimonial pels perjudicis inherents a la privació de l’ús i el gaudi del bé, ni pels deterioraments o menyscabaments inherents a la situació del vehicle.”
“Partint d’aquestes consideracions no és procedent reconèixer cap indemnització ja que la pericial de part inclou un pressupost que comporta una posada a punt amb canvi de materials, neteges..., evidenciant-se que aquestes reparacions no deriven sinó del transcurs del temps o de la manca d’ús, i per tant, no poden ser abonades”, recull la sentència en un dels seus fonaments jurídics
D’entrada es deixa clar que cap dels tres vehicles pels quals es demana la indemnització no van ser utilitzats per la policia com sí que en va emprar d’altres dels embargats en la denominada ‘operació Variola’. També es deixa clar que “l’embargament i dipòsit va ser acordat per una resolució dictada per un jutge que no ha estat declarada errònia”. O, en tot cas, “el recurrent no ha aportat sentència que hagi declarat l’existència de l’error judicial” i, per tant, no es pot voler reclamar per una suposada depreciació. Més encara quan en un dels informes pericials s’hi indica que “el vehicle marca Porsche model 918 Spyder Hybr és un model superesportiu amb unitats limitades de fabricació i per tant el seu valor s’ha incrementat amb el pas del temps, per la qual cosa difícilment es pot donar una indemnització per aquest concepte de depreciació, Així, indica el pèrit que el preu d’adquisició del vehicle el 2014 era de 679.741,40 euros i el preu mitjà de venda actual al mercat a la data d’emissió de l’informe era d’1.300.000 euros. El mateix passa amb el Mercedes-Benz model 280 S, la valoració del qual en el moment de l’emissió del dictamen era d’uns 298.000 euros”.
Sobre les eventuals reparacions a les quals s’haurien de sotmetre els vehicles, i es deixa clar que el fet que hi hagi un dit de pols no suposa cap anomalia, s’indica en la sentència que es pressuposa que quan es van comissar els vehicles “estaven en bon estat” i, després, “no consta en l’acta notarial d’entrega que els vehicles es trobessin en mal estat”. En aquest sentit explica que en altres casos d’automòbils comissats en la mateixa operació s’ha fet constar per part del responsable dels cotxes quan s’han anat a recuperar eventuals cops o ratllades. Però no seria el cas pel Panamera, l’Spyder i el Mercedes.
“Partint d’aquestes consideracions no és procedent reconèixer cap indemnització ja que la pericial de part inclou un pressupost que comporta una posada a punt amb canvi de materials, neteges etc., evidenciant-se que aquestes reparacions no deriven sinó del transcurs del temps o de la manca d’ús, i per tant, no poden ser abonades.” I respecte a les costes pericials que reclama la societat andorrana, l’Audiència nacional espanyola deixa clar que “no són indemnitzables per via de l’anormal funcionament de l’administració de Justícia els honoraris del pèrit per correspondre aquest concepte a l’àmbit de les costes processals”. Conseqüentment, el tribunal desestima les pretensions de la societat de voler ‘cobrar’ pel temps que no es va poder gaudir de la utilització dels tres vehicles. D’altíssima gamma, per cert.
Comentaris (2)