Els fets es remunten a gener del 2022. El que està clar és que l’acusada -jutjada en rebel·lia perquè no s’ha presentat a la vista- va aprofitar que acompanyava al seu fill i a la nora a una visita mèdica a Barcelona per aturar-se a la Seu d’Urgell i anar a un bar de la població on es venia droga. Concretament, cocaïna. I va agafar 2,5 grams. Després, tots tres van enfilar camí cap a Andorra.
I a la frontera, un control rutinari la va enxampar. Els policies van detectar la substància i, lògicament, va ser detinguda. I aquí és on s’embolica tot plegat. Una vegada i una altra ella va insistir davant els agents que la droga no era pas per a ella. Que la portava a petició de l’home amb qui, llavors, compartia pis, l’altre processat a la causa. Sempre segons la seva versió, li hauria demanat que la recollís aprofitant que feia el viatge i, a contracor, va acceptar. En certa forma, agraïda pel fet que li havia deixat una habitació.
En el torn final de paraula, l’acusat s’ha dirigit directament a la magistrada: “És com si jo demà me’n vaig a la Seu, agafo un gram de coca i, si m’agafen, dic que era per a vostè”
La policia va donar versemblança a les seves paraules i va decidir detenir anar a buscar l’home i fer un escorcoll a l’habitatge, en el qual no van trobar res. Malgrat això, se’l va processar. I en el judici celebrat aquest dilluns han quedat clares dues versions ben oposades. Una, la seva, on negava rotundament que hagués demanat a la dona que li anés a buscar droga. L’altra, la de l’altra processada -llegida de les diferents declaracions fetes arran de la detenció però no pas a la vista perquè no s’ha presentat-, que sempre va insistir que ho havia fet per encàrrec.
Justament, aquesta insistència és un dels arguments que ha esgrimit el fiscal per donar credibilitat a les seves paraules i, per tant, acusar els dos. A ella com a autora material, entre altres, d’un delicte d’introducció de droga. A més, en el seu cas, per a cedir-la i, per tant, més greu que si fos per a consum propi. De fet, aquest punt també l’ha volgut destacar, tot indicant que en les declaracions se la va advertir que si la cocaïna no era per a ella, el fet (i la pena) seria més greu. I, malgrat això, va mantenir la versió.
Per al ministeri públic, hi ha altres elements que reforcen aquesta tesi. Un, les trucades que van mantenir aquell dia els dos processats, que demostrarien que ell li donava instruccions de com havia de recollir la droga. Altres, les gravacions de converses de la dona amb el seu fill, on parlava d’un deute que l’acusat tindria amb ella i on assegurava que “amb aquests diners, es va posar ‘morado’”. I aquesta expressió, entenia el fiscal, volia dir que l’home hauria consumit droga.
Per tot això, ha demanat la condemna a tots dos. Per a la dona, una pena de 15 mesos de presó condicionals i 750 euros de multa. Per a ell, com a autor per inducció del mateix delicte, 12 mesos, també condicionals i sanció econòmica de 250 euros.
L’advocat de l’home, en canvi, ha exigit l’absolució del seu client. L’home, de fet, ha negat insistentment que la droga fos per a ell. De fet, ha lamentat que encara ara, gairebé tres anys després de la detenció, no s’explica el motiu d’aquesta acusació. “No m’entra al cap perquè ha fet això”, ha afirmat i, ja en el torn de darrera paraula s’ha dirigit a la mateixa magistrada: “És com si jo demà me’n vaig a la Seu, agafo un gram de coca i, si m’agafen, dic que era per a vostè”. El lletrat ha insistit en el fet que, més enllà de les declaracions de la processada, contra el seu patrocinat no hi ha cap altra prova clara.
Per la seva banda, la defensa de la dona ha acceptat els fets i, tot s’ha de dir, en una intervenció com a mínim curiosa ha dedicat més temps a demanar que es digui bé a la causa el nom de la seva clienta que no pas a altres tasques.