Reportatge

Qüestió de calés i logística

Malgrat que s’intentarà salvar una part del futbol formatiu de la federació i del futbol sala, els clubs que formen part de la FAF no accepten que els jugadors dels equips de l’Enfaf no aportin ni un euro a les despeses de més de mig milió que generen

30/06/2024 (21:11 CET)

La revolució que hi ha al tomb del futbol sala i el futbol formatiu del país, la que es mou al tomb de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) és, en el fons, una qüestió de diners i de logística. Però sobretot de calés. Si els jugadors -les seves famílies, s’entén, en molts casos- estan disposats a sufragar una part important de les despeses que genera l’Enfaf i la resta d’equips de base sota la tutela de la FAF, potser es troba una solució. En cas contrari, els clubs de les lligues que organitza la federació no estan disposats a claudicar.

I és que segons fonts federatives, tot el projecte de l’Enfaf, incloent altres iniciatives de futbol base i futbol sala que estan al càrrec de la FAF, suposen una despesa de més de mig milió d’euros -cert que es recupera una part a través de les subvencions internacionals que es reben, per exemple- que es considera que és excessiu. Més enllà que els prop de vint equips que engloba aquesta branca de la FAF complica i molt la gestió de terrenys de joc i la conjugació amb la resta de clubs del país que també usen la infraestructura federativa.

Les fonts consultades expliquen, per exemple, que els dinou equips que es mouen sota el paraigua d’aquesta estructura ara altament qüestionada són manifestament excessius pel rendiment que se’n treu i la qualitat que se suposa que es pretén i no s’assoleix. A més, mantenen les fonts, molts dels jugadors del futbol base Enfaf “no tenen el nivell. Una cosa és el que voldrien els pares, l’altra, la realitat”. I el futbol sala “en no pocs casos són grups d’amics fent esport”.

COSTOS

Els autobusos, els entrenadors, les fitxes… “tot ho paga la FAF i, en canvi, els nens dels clubs han de pagar fins i tot la mútua de la pròpia FAF i de tot i més”. “És un greuge obvi d’uns pares que ara resulta que es queixen molt però mai no han pagat res de res.” La proposta que es posi sobre la taula en la reunió que es preveu per aquest dilluns no està pas clara. És clar que “amb tres o quatre equips realment d’elit es faria. I qui tingui el nivell de veritat, que hi jugui, i qui no, com la resta”.

Més o menys, el cost d’aquesta estructura de futbol base i de futbol sala genera unes despeses de 540.000 euros en xifres rodones. Això el 2023. Els conceptes més importants, els capítols en què es destinen més diners a l’any són en salaris (uns 170.000 euros l’any passat) i el transport (prop de 160.000 euros més). En fi, que tot plegat comporta un forat a la FAF d’uns 125.000 euros. Sempre en xifres rodones i aproximades. Els ingressos que s’obtenen per ‘alimentar’ el futbol de formació i de sala no passa dels 410.000 euros. Vaja, allò que diuen, pagant Sant Pere canta. I és el que podria passar. O potser no.

Etiquetes