La querella, pel que es considera una injusta i injustificada intervenció, es dirigeix contra l’esmentat Martí, que es qui va fer l’anunci del ‘Notice’ del FinCEN, per exemple, però també contra l’exministre de Finances Jordi Cinca o l’extitular d’Afers Exteriors Gilbert Saboya, que es va encarregar de respondre ‘d’aquella manera’ el ‘non paper’ americà que l’estiu del 2014 exigia a Andorra i la plaça financera en el seu conjunt que es posés les piles i que adoptés mesures de control, sobretot, en l’ingrés d’efectiu.
L’acció penal també es va dirigir, el juliol del 2019, contra tres persones de component més tècnic però que també van tenir un rellevant paper en el procés: l’exdirectora de l’INAF (ara AFA) Maria Cosan; el president de l’AREB, Albert Hinojosa; i l’executiu de l’AREB i alhora de BPA ja intervinguda Òscar Gelabert. La querella descrivia en síntesi el paper que, més o menys, hauria desenvolupat cadascun en l’operació que va portar a la intervenció de BPA.
La querella acusant diversos exalts càrrecs del Govern d’actuacions arbitràries i omissions malintencionades es va presentar el juliol del 2019, uns mesos després es va presentar una queixa per la manca de resolució; avui tot continua igual
Hores d’ara Cascales, que al seu dia el Tribunal Constitucional va advertir que no podia instruir causes que tinguessin a veure amb el Govern atès que ella mateixa havia format part de l’estructura política en haver estat coordinadora-assessora de Justícia durant una part del primer mandat Martí, no ha dit ni bèstia què et fa mal. Ni admet la querella ni la desestima, amb la qual cosa es causa una indefensió a aquells que defensen el dret a obtenir una reparació provinent del món judicial atès que l’executiu, entenen els querellants, va actuar de forma penalment lesiva.
Cascales respon amb silenci i indiferència. Ignorància, si més no. Els querellants van fer una queixa per la manca de resposta el desembre de l’any passat. Res de res, zero. I ara hi tornen. De fet, el que han fet les darreres hores a través de la seva representació lletrada és presentar la carta enviada per l’exsecretari d’Estat espanyol de Seguretat Francisco Martínez, una missiva que va enviar a l’antic màxim accionista de BPA Higini Cierco on, precisament, para d’una “actuació concertada” entre diferents poders públics amb especial lideratge per part de les institucions andorranes per tal de ‘desmuntar’ BPA.
Justament, Martínez, que considera que tot plegat va ser una operació de naturalesa política cita alguns dels noms -no tots- que estan inclosos en la querella. Creuen els querellants que si un exalt càrrec del govern espanyol considera que hi va haver tripijocs polítics amb epicentre a Prat de la Creu prou que s’hauria d’investigar què va passar. I el primer que caldria és que s’admeti a tràmit la querella i es posin en marxa les diligències corresponents per aclarir els fets. Deixar-ho als llimbs és el pitjor que pot passar.
Comentaris (1)