Que sí, que és cert, que allò del taló-punta és un moviment que només algunes de les danses, dels balls tradicionals, prenen com a base. Que cada cop més els esbarts són cossos de dansa amb totes les lletres. Amb coreografies i escenografies que sovint no tenen res a envejar a grans produccions de teatre musical o de ballet clàssic. Salvant les distàncies i respectant totes les disciplines. “Entre tots, mantenim les tradicions populars”, escriu la presidenta de l’entitat, Sílvia Pastor, en l’escrit de presentació del festival d’aquest diumenge.
Del festival del qual, una dansaire com Maria Àngels Velando, se sent “orgullosa”. Orgull de viure l’esbart com aquell que diu des del primer dia i, des de fa uns quants, dirigint-ne o codirigint-ne les regnes. Com el festival d’aquest dominical que ha comptat amb pastís d’aniversari, per acabar, amb reconeixement al suport rebut per part del comú -no hi ha faltat la presència entre els tres-centenars d’espectadors que mig omplien la platea central de la sala d’actes del Centre de Congressos la cònsol major, Conxita Marsol- i amb l’actuació de l’Orquestrina Trama.
Vaja, música en directe per fer encara més gran una celebració on han intervingut el grup juvenil i infantil i, és clar, el cos de dansa general. I fins i tot, clar és, tots plegats. Unint esforços i tradició. “Sempre, tots junts”, escriu Pastor. Vuitanta minuts d’emocions a flor de pell més el plus d’un accés engalanat i amb fotografies a mode de mostre de diversos moments de l’entitat. Imatges que no han passat desapercebudes per a coneguts i familiars, aquells que han fet costat als quaranta balladors llargs que s’han enfilat a l’escenari mostrant les millors gales.
I estrenes coreogràfiques, és clar que sí. Que de les dotze danses que s’han repartit els tres grups dansaires de l’entitat, n’hi ha hagut una de nova. La primera. El ‘Ball d’escudellaires’, un homenatge a la festa de Sant Antoni abat. A l’esculla que es cuina aquell dia i, sobretot, als escudellaires que la fan possible. “L’any 2021 la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella va dedicar el pla de l’escudella a l’esbart en motiu del seu 40è aniversari i, seguint la col·lecció de plats dedicats a les entitats d’interès públic de la parròquia.” L’esbart ha tornat l’agraïment als cuiners de la faixa i la barretina servint-los en safata la dansa.
El ball que ha obert el festival i que ha fet entrar en calor dansaires i públic. De polques a xotis. De pares a fills. Del Bedriol a la Mariana o fins i tot la Roseta de Tallaví. Peces d’interès folklòric de primer nivell. Hora i quart, fa o no fa, per celebrar les més de 350.000 hores de vida de l’esbart. Aquelles quatre dècades, els quaranta anys “que ballem”. Dit està. O millor encara, dansat queda.