Quan la terra mata

Una auditoria sobre l’estat dels arbres i plantes urbanes d’Escaldes posa de relleu que la supervivència de molts d’aquests arbusts està en perill perquè el sòl on estan arrelats és excessivament compacte i no drena bé

Arbres i arbustos a la zona de la plaça Lalín d'Escaldes. MARC ESCOLÀ

Escaldes està acabant de perfilar una mena de pla pilot per mirar d’aconseguir que les plantes i els arbres urbans, és a dir, els que llueixen o malviuen en espais cèntrics de la parròquia, puguin tenir una millor vida. Tot plegat deriva dels resultats d’una auditoria que s’ha fet fer a una experta paisatgista que ha acabat dictaminant que en molts punts l’excessiva compactació del sòl on estan arrelats posa en perill la supervivència d’aquests arbustos en molts casos ornamentals.

El comú escaldenc va contractar els serveis d’una paisatgista en comprovar que molts arbres de la zona centre de la parròquia s’estaven morint. Davant d’aquesta situació es va requerir a l’experta que fes una mena d’auditoria per intentar saber què estava passant. Doncs el resultat pocs se’l podien esperar: resulta que en molts carrers, a base de passar-hi vehicles i més vehicles, la terra s’ha compactat tant -allò que hi ha sota de l’asfalt- que està sent tot un maldecap pels arbres i les plantes.

Dues jardineres en un espai proper a l'avinguda Carlemany. | M. ESCOLÀ

En efecte, en algun moment semblava que se’ls regava poc. Però l’estudi fet conclou que en molts casos és tot el contrari. Que com que el sòl no drena suficient, l’aigua ha acabat per fer podrir les arrels de les plantacions i moltes d’aquestes acaben morint. Per tant, cal actuar. I l’actuació que es planteja l’està acabant de definir el comú en base a les recomanacions de la paisatgista. Es posarà en marxa una prova pilot ben bé al centre i si tot plegat funciona, s’estendrà al conjunt de la parròquia segons que han explicat fonts comunals. 

Dos arbres envoltats d'obres a l'avinguda Carlemany. | M. ESCOLÀ

Les principals recomanacions són dues. Una, obrir aquells panots de terra que es tingui més clar que estan excessivament compactes i deixar-los respirar, buidar-los si cal, remoure la terra… I la segona és adequar les espècies de plantes en funció de diverses variables. Per exemple, justament, al volum de terra que hi hagi en cada espai. I, també, de la intensitat de sol, de llum, que rebin. Si es tracta de vials més solans o més obacs, per exemple. Una de les qüestions que s’està polint és quines espècies herbòries són millors per procedir als concursos o sol·licituds de preus necessàries per adqurir-les. I a partir d’aquí procedir a fer proves. Que no es vol que la terra mati. Ben al contrari, es pretén que la terra sigui font de vida.