Quan la prohibició de cedir treballadors no està sancionada

Inspectors de treball i representants de companyies asseguradores posen en relleu en el marc d’un judici per un accident de treball que cada cop es donen més casos en el sector de la construcció de passar-se operaris 

La cessió de treballadors està prohibida. Ho estableix explícitament la Llei del codi de relacions laborals. Però hi ha una complicació alhora de perseguir les pràctiques il·legals que es donen: la prohibició regulada per llei no té associada cap sanció. Ni penal, ni administrativa, ni de cap mena. I això és una gran dificultat per mirar de posar fi a unes pràctiques que cada vegada es donen més, especialment, en el sector de la construcció.

Així s’ha posat de relleu durant el judici celebrat aquest matí davant el Tribunal de Corts arran d’un accident laboral que hi va haver el setembre del 2019 i pel qual s’acusa al propietari d’una empresa de reformes i alhora responsable de seguretat de l’obra d’un delicte menor de lesions per imprudència greu. Dos operaris treballaven el 6 de setembre retirant unes bigues de ferro verticals en l’altell d’un magatzem del carrer Camp Bastida d’Andorra la Vella. 

El judici ve arran d’una caiguda que va comportar a un dels obrers una fissura cranial de 8 centímetres i va patir lesions tant a l’esquena com als braços, més enllà de fer-se diversos hematomes i estar una bona estona inconscient

En un moment donat de la feina, sobre un terra metàl·lic i reixat, amb forats pels quals podia passar una persona, un dels operaris es va quedar sol amb la radial amb la qual treballava els ferros i tot i que al terra hi havien posat uns taulons de conglomerat per tapar les obertures es va acabar precipitant des d’uns 3 metres d’altura. Es va fer una fissura cranial de 8 centímetres i va patir lesions tant a l’esquena com als braços, més enllà de fer-se diversos hematomes i estar una bona estona inconscient

Amb tot, va haver d’estar unes quantes setmanes de baixa. Feia poc temps que treballava en el sector de la construcció, igual que el seu company. Tots dos estaven contractats per una empresa que es dedica a subministrar personal a constructores. La companyia de reformes a qui s’havien adjudicat les obres de Camp Bastida va contractar l’altra empresa perquè li subministrés fins a set operaris. Per tant, cedia el personal.

Ha estat en aquest marc quan especialment la inspectora de Treball de Govern que ha testificat durant la vista ha explicat que aquesta pràctica “no es pot fer. La cessió de treballadora està prohibida però no porta associada cap sanció”. La prohibició està recollida a la Llei de relacions laborals i, malauradament, cedir treballadors, especialment a l’obra, “es fa molt”. També el representant legal de l’asseguradora que hauria d’assumir la responsabilitat civil per l’accident laboral ha remarcat que la pràctica està prohibida.

Un aspecte en què també s’ha afegit la defensa del processat que, a més, entén que s’hauria de coprocessar, si delicte hi hagués, l’empresa que realment tenia contractats els operaris. Perquè a ella li corresponia garantir l’experiència dels obrers, que s’ha evidenciat que no tenien, o perquè hi ha dubtes raonables sobre si havien fet la formació necessària i legal sobre seguretat en el treball. A més, també ha quedat el dubte de si havien rebut, ja fos d’una empresa o altra, els mitjans de protecció individuals. 

TAULONS

Ha quedat clar que no es va fixar cap línia de vida. I la inspectora de treball ha explicat que tal i com s’havien projectat inicialment els treballs, aquesta línia de seguretat no calia perquè no es retirava l’estructura on estaven enfilats sinó només algunes barres metàl·liques. En una segona fase, però, com que sí que es va treure l’estructura sí que hauria calgut. En tot cas, no hi havia ni línia de vida ni arnesos. I si hi eren -que ha quedat el dubte-, els empleats no se’ls van posar.

“No hi pot haver una condemna del processat per imprudència greu quan uns treballadors sense experiència són els que l’erren”, manté la defensa

I tampoc no es van subjectar bé els taulons que havien de servir per tapar els forats de l’estructura que operava a mode de base, de terra. Es van reaprofitar taulons de conglomerat per tapar els forats. N’hi havia de dimensions prou grans. Però aquella en què estava enfilat l’operari que va caure no tapava el forat en la seva totalitat. No es va poder acreditar si primer es va trencar la fusta i després va caure l’obrer o si arran de caure, obrer i fusta, el tauló es va trencar. En tot cas, el tauló era més petit que el forat i no es va collar a terra. 

Per tot plegat, la defensa del processat demana l’absolució del processat. “No hi ha cap il·lícit penal”, ha remarcat la defensa que ha insistit en què la fiscalia, a l’hora d’acusar, parteix “d’una premissa errònia” que és mantenir que calia línia de vida. La defensa ha remarcat que no es pot pretendre condemnar ningú per la manca d’una línia de vida perquè “inspecció de Treball va sancionar pel tauló”. I “no es pot atribuir responsabilitat perquè es tapi un forat amb un tauló petit. Són els popis operaris els que no agafen la fusta adequada. I és que no tenen experiència en la construcció”.

La fiscalia manté que el processat és responsable del delicte de lesions i defensa que l’accident es deu a “dues causes principals: la primera que els taulells no eren els adequats i no garantien la seguretat dels treballadors ni eren prou gruixuts ni cobrien les obertures ni estaven collats”

Per això la defensa demana l’absolució del seu representat i, a molt estirar, es tractaria “d’una imprudència que com a molt seria lleu, i estaria prescrita”. “No hi pot haver una condemna del processat per imprudència greu quan uns treballadors sense experiència són els que l’erren.” I si amb tot es pretengués condemnar, la defensa ha demanat que la pena sigui sensiblement inferior a la que pretén la fiscalia. El ministeri públic demana dos mesos d’arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de dos anys i una inhabilitació per a sis mesos en tan què encarregat d’obra i de seguretat. Demana també una indemnització d’uns 9.100 euros per l’afectat i el pagament de 3.722 euros a la CASS per les prestacions donades al perjudicat. I és que creu que no hi ha dubte de la responsabilitat de tot plegat. I que l’accident es deu a “dues causes principals: la primera que els taulells no eren els adequats i no garantien la seguretat dels treballadors ni eren prou gruixuts ni cobrien les obertures ni estaven collats”.

La defensa s’ha afegit, quant a la responsabilitat civil, al màxim que considera que s’hauria d’abonar. Uns 6.200 euros. I com a pena principal, si fos el cas que s’observés l’existència d’un delicte menor de lesions per imprudència greu, la defensa reclama que tot plegat no passi d’un mes d’arrest condicional, dos anys de suspensió i dos mesos d’inhabilitació. L’asseguradora de l’empresari ha deixat encara més clar la qüestió de la cessió de treballadors. “És il·legal i, per tant, l’assegurança no cobreix.”

Comentaris (6)

Trending