Quan penses que has mantingut una relació sentimental i t’ho neguen davant d’un tribunal

Jutgen per un suposat delicte d’assetjament un home de 33 anys que exigia a qui es pensava que havia estat parella seva durant tres mesos una explicació del motiu pel qual l’havia engegat i li bloquejava qualsevol contacte

Ell era un usual usuari d’un gimnàs del país. Ella una de les seves empleades. Quelcom hi va haver entre ells. I, com a mínim, ara els ‘vincula’ una denúncia d’ella que tres anys després ha portat l’home, un nacional de 33 anys resident a la Massana, a haver de seure al banc dels acusats jutjat pel Tribunal de Corts per un suposat delicte d’assetjament. I tot plegat per ‘perseguir’ qui es pensava que durant tres mesos havia estat la seva parella o, almenys, companya sentimental.

La cara de l’acusat quan la denunciant i víctima del presumpte delicte va afirmar rotundament davant les magistrades que ella mai havia tingut una relació sentimental amb l’home i que tampoc hi havia hagut sexe malgrat reconèixer que l’acusat havia estat una desena de vegades a casa seva, va ser tot un poema. Però no va passar d’aquí. Això sí, al seu dia, quan la dona, de 36 anys i resident a Andorra la Vella, a prop del gimnàs del qual havia estat usuari l’acusat, va interposar la denúncia després que alertés la policia perquè una vegada més el jove s’havia presentat al seu domicili i la policia, certament, va poder copsar l’obsessió de l’home, la Justícia li demanava per la via ràpida quatre mesos de presó condicional.

La defensa de l’home reclama l’absolució del seu patrocinat perquè considera que no es pot mantenir la comissió de cap delicte perquè, va exposar durant el judici, un assetjament tingui rellevància penal hi ha d’haver amenaça i s’ha de proferir una certa por a la víctima i troba que aquest no és el cas

Ara la fiscalia n’exigeix vuit. La defensa de l’home reclama l’absolució del seu patrocinat perquè considera que no es pot mantenir la comissió de cap delicte perquè, va exposar durant el judici, un assetjament tingui rellevància penal hi ha d’haver amenaça i s’ha de proferir una certa por a la víctima i troba que aquest no és el cas. De fet, pel que va semblar, ni relació sentimental-sexual hi hauria hagut entre el gener i el març del 2020, que és quan es va alimentar tot plegat. I quan la dona hauria compartit amb l’acusat el seu compte de Netflix, que acabaria sent una de les vies per les quals l’home demanava explicacions a la denunciant.

Perquè el que està clar és que després de tres mesos, hi hagués el que hi hagués, la dona l’hauria engegat. I com que l’home va entendre que ho va fer de males maneres, agreujat tot plegat pel neguit que li va comportar el confinament de la pandèmia, va començar donar tombs a les coses i “volia una explicació pel que em va dir abans de bloquejar-me”. Perquè la noia es va cansar de la suposada persecució del jove i va anar posant bloquejos a tots els telèfons des dels quals la busca. Pares, amics, companys de feina…

A dia d’avui m’és igual el que deia de mi, però llavors no”, va explicar l’acusat davant el tribunal, al qual va negat haver-li deixat anar algun que altre insult. Això sí, intentar anar a casa seva o fins i tot mirar de saber si la dona sortia i amb qui, sí que ho feia. Poc o molt. I l’home també va explicar que li feia mal que la dona l’acusés d’embolicar-se amb altres dones i arriscant-se a contraure malalties. En fi, “les dues parts ho hem gestionat malament”, acabaria reconeixent ell. Ara es juga vuit mesos de presó condicional i, sobretot, té d’allò més clar que per a qui va ser la seva amiga, aquells primers tres mesos del 2020 no van ser ni amor ni sexe. Res de res.

Comentaris (7)

Trending