Els dos protagonistes de la història són treballadors a la mateixa empresa. Llavors, el 2020 compartien lloc de feina i hi havia tensió entre ells. La relació, va quedar clar a la vista. No era bona, amb discussions constants i alguna paraula més forta del que tocaria.
Tot, però, acabaria degenerant amb una topada al carrer. Un, la presumpta víctima anava caminant amb la seva mare, i es van creuar. Van tenir una topada i, segons l’acusació, aquest li hauria acabat agredint. Denunciava que havia patit, a conseqüència dels cops, una capsulitis que va requerir tractament mèdic posterior.
Al judici cap dels dos van negar la relació tensa. El processat, però, negava l’agressió al carrer. Segons va explicar, simplement, van topar. I la resta s’ho va inventar l’altre. La presumpta víctima, en canvi, va insistir en l’agressió. El problema va ser que el seu testimoni i el de la seva mare no van acabar de coincidir. Certes contradiccions que han estat clau, al final, perquè Corts hagi optat per una sentència absolutòria. Considera que no es pot desmuntar la presumpció d’innocència. Ni en el cas de l’agressió ni tampoc d’unes presumptes amenaces de mort que hauria proferit en aquell moment.
Comentaris (1)