Tot arrenca a finals del 2020 quan el ministeri de Justícia i Interior va autoritzar un enginyer industrial estranger a exercir al país. La decisió no va agradar al Col·legi, que mesos després, va presentar un recurs. Govern va refusar-lo, tot argumentant que s’havia fet fora de termini. I és que defensava que la resolució ministerial s’havia comunicat a l’entitat i aquesta hauria trigat massa a fer l’acció.
I aquí rau la clau de tot plegat. Tant la sol·licitud al col·legi de l’informe motivat que ha d’emetre sobre la sol·licitud d’autorització per a l’exercici professional com la resolució que la va concedir es van fer a través d’un correu electrònic. Per a l’entitat, una fórmula que no és vàlida. Per al Govern, sí que ho era tant pel fet que en anteriors ocasions s’havia utilitzat com perquè, en plena pandèmia, era la més recomanable des del punt de vista sanitari.
I això és el que ha analitzat la Justícia. Primer, la Batllia. Després, el Superior. I totes dues instàncies han donat la raó al col·legi. Així, es posa en relleu que “les normes singulars aprovades en ocasió de la pandèmia autoritzaven el recurs al correu electrònic”, però “tan sols a la convocatòria de les sessions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat”, però “no a les comunicacions amb tercers que és el cas que es planteja aquí”.
En la seva resolució, també es posa en relleu un altre detall. No se sap segur si el correu va arribar realment al Col·legi. De fet, aquesta entitat assegura que no el va rebre. I Govern no pot demostrar el contrari, ja que el va enviar sense cap sistema que emetés un justificant de recepció. Així, s’entén que “les notificacions no es van practicar de la forma legalment prevista”.
Per tot això, es dona la raó al Col·legi. Així, la Justícia obliga Govern a fer marxa enrere. Abans d’autoritzar l’enginyer estranger haurà de tornar a demanar l’informe a l’entitat. I, queda clar, no pas per correu electrònic.
Comentaris (1)