I és que, explica, “totes les herències són conflictives. Bé, totes potser no. Però el que és clar és que “l’herència feliç no existeix”. Ebrat, vicepresident de la Societat Catalana d’Experts en Successions, recomana adoptar “mesures per garantir una successió amb garanties”, valgui la redundància. Que hi hagi un traspàs ordenat per a cada nova generació. I encara més avui dia. “Hem de pensar que tot això està canviant molt. Abans la família era la família. Ara tenim famílies amb dos i tres galliners.” Parelles que se separen que deixen fills per una banda, que s’ajunten amb altres persones que “porten motxilla i també voldran garantir un bon futur per a aquests…”
En fi, que “el model de família ha canviat” i cal anar en compte. Alejandro Ebrat ho explica aquest divendres en una xerrada organitzada per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA). L’advocat, que ha treballat en diversos casos a Andorra i assegura que ha tingut molts més problemes legals tractant qüestions relatives a residències que poden arribar a ser simulades que no pas amb qüestions d’herències, explica que hi ha tres tipus de mesures que poden facilitar una bona successió.
“Hem de pensar que tot això està canviant molt. Abans la família era la família. Ara tenim famílies amb dos i tres galliners”
Una via pot ser incorporar mesures en el testament. Un segon camí pot ser establir el que escaigui a través del pacte de socis. I el tercer sistema serien els protocols per assegurar “el trànsit entre generacions”. L’especificitat dels protocols pot ser una bona eina. Però Ebrat advocat per documents senzills, que vagin al gra. “Els protocols tan complicats no l’agraden.” Considera l’advocat que n’hi ha prou amb reflectir “les mesures vitals de l’empresa”. Definir com “es repartiran els guanys i qui governarà de cada branca familiar” i poca cosa més.
Malgrat que Alejandro Ebrat sigui un advocat del l’Il·lustre Col·legi de Barcelona -i, evidentment, directament no pot exercir a Andorra-, no li és gran problema la qüestió normativa, perquè la regulació de successions “andorrana és pràcticament una còpia de la catalana”. I també “el sistema mercantil és pràcticament el mateix”. Per a l’advocat expert en herències, allò clau és que “les accions passin sempre a persones directament vinculades a la família” i que sigui que un dia “arribi mai a la branca del cònjuge”. Perquè després el camí pot obrir-se i el pinyol familiar original acabar desapareixent.
“A l’hora de regular la successió és cabdal garantir als socis futurs” quin serà el seu paper, el seu rol, el seu tot. “I si hi ha un cònjuge garantir-li uns ingressos.” I és que una cosa és clara. Si moltes vegades hi ha complicacions entre germans i problemes entre generacions, quan la cosa es fa més extensa i s’obren els galliners, tot plegat pot resultar ingovernable. I, certament, l’herència feliç no existeix. Però tampoc cal comprar més números dels que toca per desafiar la mala sort. I, a la llarga, el fracàs.
Comentaris