Quan l’espectacle viatja sobre quatre rodes (i una carcassa desmanegada)

Fins a 36 cotxes s’han donat cita en l’edició d’enguany dels autos de xoc en versió real. Tots els inscrits han passat la revisió preceptiva. I n’hi ha hagut que han vingut de prou lluny. Com a mínim un de Bordeus i un parell de Manresa. Que ja se sap que els vehicles en l’estat amb què estan no poden pas circular per carretera. Just per Encamp i sota control de l’organització i si escau dels agents de circulació i qui faci falta. Són carcasses amb rodes. I poca cosa més. Sí, és clar, un parell de cadires i els quadres de comandament. I pilot i copilot. Res més.

I molta inventiva. En alguns casos, clar. En d’altres no pas tanta. Que si alguns alerons maldestres afegits. Que si un ‘papamòbil’. Que si banderoles al sostre… Tot ben obert. Perquè la fumera, la pols dels girs i les virolles, de les clavades de frens, pugui entrar ben endins. Que puguin empassar bé els pilots. És la gràcia de la festa. Una cosa ben senzilla, aparentment, però que congrega centenars, potser gairebé dos milers de persones que omplen banda i banda del vial de Prada de Moles, els laterals de l’aparcament i més enllà hi tot.

Qualsevol angle és bo per poder observar, encara que sigui de passada, alguns dels cops voluntaris. Però amb les seves regles. Que no s’hi val anar a pescar l’adversari frontalment ni forçar maniobres que puguin ser greus de manual. Xocs que acabin de desmanegar més del que ja ho estan els vehicles del festival, és clar que sí. I com més xoc hi hagi, més gaudeix la parròquia. I així, per sèries, de sis en sis, potser de vuit en vuit almenys en la tanda inicial, fins que per eliminació només en quedi un per a obra i gràcia dels participants i d’aquells que els han anat a veure. Que els han anat a seguir. 

Que han anat a veure una colla de pilots aficionats, de conductors d’adrenalina, fent el cafre. Que quedi un o en quedin tres, com aquest diumenge. Era tal la robustesa d’alguns dels vehicles que voltaven i voltaven sense parar tres dels cotxes que han començat a quarts de cinc de la tarda. En fi, que al final, per consens, s’han declarat vencedors la parella formada per Diego Moura i Rafa Araujo, que des del primer instant han anat a cercar l’espectacle. La diversió dels assistents. Vaja, que si Astèrix i Obèlix haguessin fet cap cap a Prada Moles segur que haurien tornat a repetir la seva mítica frase: “Són ben bojos, aquests encampadans.”