Quan l’Església no pot estar tancada en una sagristia

Durant l’homilia de la missa -Vives ha deixat clar que la del dia de Tot Sants serà molt més formal-, l’arquebisbe, en certa manera, ha remarcat aquesta voluntat d’obertura i acolliment. Per això ha posat Sant Julià i el seu Càritas parroquial com a exemple per a tot el país en el repte d’acollir immigrants. Ho ha fet ressaltant el treball que s’ha fet des de Laurèdia en favor dels ucraïnesos -l’església de Sant Julià i Sant Germà és seu de les celebracions ortodoxes- i, al seu dia, dels refugiats sirians. “Aquest signe de Sant Julià ha de valer per tot el país”, ha indicat Vives, que ha recordat que els bisbes “porten esperança” en les visites pastorals. 

“No venim amb un esperit de fiscalització”, ha indicat Vives. “Serà més aviat fer una auditoria per veure com anem”, ha insistit el cap de la diòcesi d’Urgell

“No venim amb un esperit de fiscalització”, ha indicat el cap de la diòcesi d’Urgell. “Serà més aviat fer una auditoria per veure com anem”, ha insistit. I, de fet, això és el que fa el consell parroquial i el rector de Sant Julià a través de l’assemblea en què s’han repassat les diverses activitats que s’han fet o que es fan. També s’ha presentat la renovada web de l’església o s’ha anunciat la posada en marxa d’un compte d’Instagram. 

“Tot fent poble, fem família”, ha ressaltat Chisvert, que ha destacat que la trobada d’aquesta tarda ha servit per posar en comú “quines són les dificultats i els reptes” que té la comunitat. “Què fem bé, què hem de millorar, que hem de fer que no fem o què hem de deixar de fer que estem fent”, ha indicat el mossèn lauredià. En un parell de setmanes hi haurà les conclusions de la feina que s’ha començat a fer en grups de treball durant l’assemblea. Chisvert ha assegurat que “estem molt atents a les necessitats de la nostra Andorra”. 

Ho ha dit també el capellà lauredià pel fet que és ara el consiliari de Càritas andorrana. “Ja m’agradaria poder fer tots els pisos que necessita la gent d’Andorra”, ha ironitzat mossèn Pepe, que ha assegurat que es conforma quan recorda que Jesucrist “tampoc no va poder sanar tots els coixos ni tots els cecs”. Respira alleujat, llavors. “Hem d’estar amb el poble”, ha indicat el rector lauredià. I és que Chisvert ho té clar: “Hem de passar d’una pastoral de conservació a una pastoral de missió. No pot ser que el capellà estigui tancat en la sagristia de l’església.”

Mossèn Pepe s’ha referit a l’assemblea parroquial abans de la missa. L’arquebisbe Joan-Enric ‘ha parlat’ durant l’homilia. Vives, per exemple, ja té clar que s’ha de treballar per fer una sacsejada que retorni a la fe practicant adults que s’hi han allunyat. Persones que s’han separat, que s’han divorciat, ha citat. També ha convidat a fer més esforços amb la gent gran. A visitar-los, a tenir-hi una conversa en els seus domicilis si no es poden acostar a la parròquia. I l’arquebisbe, citant tot sovint el coadjutor Josep-Lluís, s’ha referit sobretot als immigrants. 

Chisvert: “Hem de passar d’una pastoral de conservació a una pastoral de missió. No pot ser que el capellà estigui tancat en la sagristia de l’església”

Si mossèn Pepe ha comparat la parròquia de Sant Julià amb una família, l’arquebisbe Joan-Enric, esmentant primer un clam del consell parroquial lauredià (‘Fes de la parròquia casa teva’), ha assegurat després que la diòcesi, que el bisbat, és “una família de famílies”. I ha convidat els presents a obrir-se amb braços acollidors a aquells que han de deixar la seva terra per buscar altres horitzons, altres destins. I tot remarcant que cadascú, i més a Sant Julià, ha vingut a dir, se sent d’allà on té les arrels, els orígens, també ha volgut evidenciar que la immigració no divideix. Que suma.

“Hem d’entendre els que vénen de Colòmbia”, ha posat d’exemple primer per, després, fer un joc més proper. “Hem d’entendre els que vénen de Colòmbia o els que vénen de València”, amb somriures tant de mossèn Pepe com dels assistents a l’eucaristia. O els que han arribat a la diòcesi d’Urgell des de Barcelona, com ell mateix, o de Tivissa, com és el cas de Serrano Pentinat. En fi, els bisbes, el titular i el suplent, han donat el tret de sortida a la visita pastoral que, amb algunes absències, s’allargarà fins al 5 de novembre.

Una assemblea parroquial i una visita pastoral que enceten, també, ha recordat Chisvert, unes setmanes de molta activitat pastoral a tot Andorra. “Un mes de ritme molt frenètic”, en paraules del rector lauredià, que, com fa sempre, ha tingut més d’un i de dos records per al jovent -seva és la creació del Canòlich Music. “Ho porto en el meu ADN”, ha recordat el capellà. Si el bisbe Josep-Lluís no el coneixia, ara ja comença a saber quin és. En fi, menys sotanes i menys mitres, i més música, que durant la missa, poc o molt, també ha quedat clar, i més obertura.