Tot es remunta al gener del 2021. La dona va presentar denúncia contra un presumpte assessor financer que, segons fonts properes, no tenia autorització per fer aquesta activitat al país. I, aquests diners, no els hi va tornar. Farta d’esperar, va acudir a la Justícia, en considerar que s’havia produït la comissió de diversos delictes: apropiació indeguda, activitat bancària o financera il·legal i associació il·lícita.
Mesos més tard -el juny del 2021-, la fiscalia va acabar remetent les actuacions a la secció d’instrucció especialitzada 1 de la Batllia, tot entenent que calia incoar diligències prèvies per uns presumptes delictes majors d’apropiació indeguda, activitat financera il·legal i blanqueig de diners. Ja llavors, es van sol·licitar tota una sèrie d’actuacions “amb caràcter urgent”, en particular “declaracions, perquisicions i embargament de béns”.
El temps va passar. No va ser fins al març del 2022 que la Batllia va dictar un aute de bloqueig, de control bancari i d’embargament. Ja llavors, i segons va indicar la defensa de l’afectada en els seus arguments, aquella inacció “va permetre al sospitós principal fugir del Principat i ocultar els seus béns i actius, els quals haguessin pogut respondre de la responsabilitat civil ex delicto”. I, des de llavors -i més enllà de passar la causa a un batlle de reforç- cap més moviment més, fins que, el passat abril, la dona va optar per presentar el recurs d’empara davant el TC abans esmentat. Durant aquest temps, denuncia la defensa, tampoc “s’han dut a terme cap de les peticions formulades pel servei de policia”.
Ara, l’alt tribunal li ha atorgat l’empara. Considera que, efectivament, s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable. “Han transcorregut més de tres anys des de la formulació de la denúncia i més de vuit mesos des de la darrera actuació judicial. I aquests són uns terminis excessivament llargs en funció de les poques actuacions dutes a terme”, afirma la resolució, tot indicant que “les diligències s’han limitat a seguir la línia de les mesures de caràcter real -bloqueig, control i embargament- sense que constin altres activitats adoptades a la investigació dels fets suposadament delictius i a les mesures preventives de caràcter personal”, fet que no s’entén quan “el procés no té una complexitat fora d’allò que sigui normal”.
Per tant, com s’ha dit, el TC ha constatat una vulneració d’un dret fonamental. La sentència, a banda d’exigir a la Batllia “que adopti mesures per assegurar la reposició de la recurrent en la plenitud del seu dret a un procés de durada raonable”, també remarca que ha de ser “indemnitzada en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient”. Tot fa pensar que, evidentment, es reclamarà un rescabalament.
Comentaris (2)