L’acord inicial data del març del 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia. La parella va pactar amb la propietària de l’edifici la compra d’un dels pisos, d’uns 95 metres quadrats (84 més terrassa). En total, 265.000 euros, que incloïa l’immoble en si, un traster i dues places d’aparcament. El contracte signat llavors marcava una paga i senyal de 39.750 euros i que la resta es pagaria quan es rubriqués l’escriptura. També es pactava que els compradors es farien càrrec de les obres per construir la cuina.
Al pis es van traslladar l’octubre del 2021, a l’espera que la propietat acabés de tancar els tràmits per fer la signatura davant notari. La cita, al final, va arribar el gener del 2022. Llavors, però, la dona no va poder acudir a l’acte. Primer, perquè patia Covid-19. Després, perquè estava de baixa per una malaltia que limitava sensiblement la seva mobilitat. No es va recuperar fins avançat el febrer. Llavors, la parella va enviar un correu electrònic a la propietat per demanar la reactivació del procés de signatura de l’escriptura.
El pacte inicial era que els compradors pagarien 265.000 euros per un pis d’uns 95 metres quadrats a banda d’un traster i dues places d’aparcament i que n’avançarien com a arres 39.750; la resta, es pagaria a l’hora de fer l’escriptura davant notari, tràmit que, segons s’acusen mútuament les parts, no s’ha pogut fer fins ara per manca de voluntat de l’altra
La sorpresa, negativa, va ser quan, en lloc de rebre contesta, se’ls va enviar una carta. En ella, se’ls comunicava que la voluntat era no pas fer l’escriptura sinó rescindir el contracte de compravenda pel que entenien era un incompliment dels adquirents en no presentar-se a la cita davant notari. Davant aquesta situació, la parella va decidir consignar a la Batllia els diners restants (225.250 euros) i, segons s’ha volgut deixar clar durant el judici oral, es podrien anar a buscar un cop se signés el document davant el fedatari públic.
Els mesos posteriors van ser d’estira-i-arronsa. I aquí és on hi ha part de la discussió. Els compradors asseguren que van fer totes les gestions necessàries per poder fer la rúbrica de l’escriptura mentre que la part venedora els atribueix una intenció dilatòria. Entén que no van demostrar cap voluntat d’anar al notari. I aquest és un dels punts claus del litigi que, ara, haurà d’avaluar la batlle del cas. En la vista oral, han comparegut treballadors de l’oficina notarial i han posat en relleu que, amb l’excepció d’un document que avalava l’exempció de l’ITP als compradors -s’havia tingut però havia caducat-, aquests havien fet arribar tots els documents necessaris per fer el tràmit. I que el document esmentat no impedia tirar-lo endavant, tot i que sí que els suposava un perjudici econòmic en haver de pagar l’impost. Ara bé, l’advocat ha posat en relleu que estaven disposats igualment a fer-ho reservant-se el dret a posteriori d’exigir al venedor danys i perjudicis si aquest preferia no esperar que es tornés a demanar a Govern.
Davant de la batlle, el lletrat de la parella ha fet una llarga exposició on no ha dubtat a carregar contra els propietaris inicials de l’immoble. Ras i curt, entén que, bàsicament, el que volen és recuperar el pis per poder-lo posteriorment vendre’l a un preu superior. “Aquí hi ha avarícia. Veient l’augment dels preus al mercat es vol rescindir el contracte com sigui, pel dret o per qualsevol excusa”, ha denunciat.
També ha criticat el fet que el contracte inicial tingués contradiccions. Així, ha posat en relleu que si bé una clàusula parlava d’una operació “irrevocable”, en una altra s’establia un sistema d’arres per si alguna de les parts volia desistir. I ha argumentat que, un cop s’ha fet entrega de les claus de l’immoble encara que no s’hagi escripturat, l’operació s’ha de considerar tancada i, per tant, no s’ha de poder fer marxa enrere. Menys encara quan els compradors van invertir una altra quantitat important a fer la cuina de l’habitatge.
“Aquí hi ha avarícia. Veient l’augment dels preus al mercat es vol rescindir el contracte com sigui, pel dret o per qualsevol excusa”, ha denunciat el lletrat de la parella compradora del pis
També ha defensat que la decisió de deixar els diners en dipòsit a la Batllia no es pot fer servir per desfer la compravenda. “Per això, hi ha d’haver una cosa greu. Ho és que en comptes de cobrar a la notaria hagis d’anar a Batllia?”, s’ha demanat.
Amb tots aquests arguments, ha reclamat a la batlle que es desestimi íntegrament la demanda presentada per la propietària inicial del pis. També reclama que se l’obligui per sentència a tancar l’escriptura de l’immoble i, en cas que no ho faci, que la batlle sigui qui ho assumeixi.
Des de l’altra part, en canvi, es demana que es decreti la resolució del contracte pel que es considera incompliments per part dels compradors. I, en cas que es decreti que aquests no han existit, es reclama que es doni l’opció de desistir “amb totes les conseqüències”. És a dir, trencar el contracte pagant la penalització marcada, normalment el doble de les arres. L’advocat ha defensat que el contracte inicial era “només de promesa de compravenda” i, per tant, que no podia ser fer fins a l’escriptura.
En aquest punt, ha recordat que els seus clients, que es dedicaven a la construcció, van estar a punt de perdre-ho tot durant la crisi immobiliària i, per això, “van decidir que sempre volien poder desvincular-se d’una venda en qualsevol moment”. I ha assegurat que l’altra part ha estat sempre qui ha bloquejat l’escriptura del pis. “No hi ha hagut mai voluntat”, ha afirmat.
Comentaris (29)