El jove, que assegura que no duia el cànnabis al maleter amagat, com sí que ho va creure al seu dia la policia, assegura que el consum en mesura de CBD contribuïa a relaxar-lo davant d’un trastorn epilèptic no diagnosticat i que, per tant, no pot certificar mèdicament. Aquest resident espanyol que va començar a venir a Andorra per treballar els hiverns com a monitor de surf de neu, els darrers anys havia aconseguit un contracte indefinit en una empresa d’instal·lacions. La defensa del processat fa temps que reclama que s’analitzi el CBD que se li va comissar. Perquè es pugui comprovar quin és el percentatge de THC que conté.
La defensa del processat fa temps que reclama que s’analitzi el CBD que se li va comissar. Perquè es pugui comprovar quin és el percentatge de THC que conté. I la Batllia es fa el sord
I no hi ha manera. Ni tan sols es vol donar peu a cap prova d’aquesta mena. Mentrestant, s’ha denegat per tercer cop la petició de llibertat provisional del jove, que sabia prou de què es tractava, quan va adquirir el cànnabis, que manté que de cap manera revenia, ja que la seva mare té una botiga de venda d’aquest producte a Espanya, on viu. Quedi clar que aquells paquets que pujava al maleter, que deixava clar que el percentatge de THC és inferior a 0,2%, no els va comprar pas a l’establiment de sa mare, sinó en un altre comerç.
En fi, que la defensa del processat manté que la jurisprudència europea, a la qual també s’hauria de cenyir Andorra perquè parteix de convenis que el país també ha subscrit, no considera producte estupefaent aquell que no conté un 1% o més de THC. D’aquí que insisteixi la defensa del processat que cal analitzar el CBD comissat. Per comprovar que, efectivament, no arriba ni al 0,2% d’aquesta substància psicotròpica. I és que hi ha diversos comerços al país que “aparentment de forma lícita”, venen el mateix que portava aquest jove empresonat al cotxe.
Es ven CBD per a vapejadors. Es ven CBD en ‘pastilla’. I es ven CBD en flor per fer, per exemple, infusions. Era aquest última format el producte que havia adquirit el processat, que fa més de mig any que malda per la presó sense que la Batllia li faci cas i, en canvi, que ningú faci abaixar la persiana als establiments que venen el mateix producte. “¿Com pot ser que per a situacions idèntiques hi hagi tractaments diferents?”, es demana la defensa del jove. Planerament, en altres èpoques, s’usava una frase ben entenedora: o tots moros o tots cristians.