La sala civil del Tribunal Superior, en el cas d’un dels dos implicats, conclou que “el que es reprotxa a l’assalariada, no és només el que va passar el dia de l’acomiadament, sinó que és haver de manera habitual i organitzada, amb altres assalariats i en particular un altre carnisser, sostret productes carnis sense pagar-los o sense pagar-los al preu real. De cap de les maneres, la formula ‘per furt de productes carnis de la secció de carnisseria on treballa’ es pot considerar com a suficient i, al contrari, genera indefensió doncs no permet la defensa de l’assalariat ni el control del tribunal doncs és impossible saber quins fets s’haurien de considerar com a acreditats i proporcionats a la sanció”.
Davant d’aquesta generalitat, els tribunals donen la raó a l’acomiadada, en el sentit que el seu comiat havia estat improcedent. De fet, la Batllia, en el cas de l’altre carnisser amb el qual presumptament feien “furts de carn comesos de manera repetida, concertada i organitzada”, ja li havia donat la raó al demandant. En aquesta altra ocasió, però, la decisió en primera instància era dispar. I la sala civil considera que la carta de comiat no és un mer tràmit formal. “La carta no és una simple formalitat sinó que, tenint a més en compte que la matèria laboral disciplinària té certa coloració penal”, manté la sentència recentment dictada.
“Escau donar lloc a la reclamació per import brut de 3.183,70 euros bruts, devent aquest import donar lloc a la corresponent i deguda cotització i informació prop de la CASS, més els interessos legals”
Segons la sala, “garanteix el respecte dels drets de l'assalariat. Per tant, ha de complir de manera imprescindible certes exigències formals. Per ser legal el comiat ha de respectar a la vegada les condicions legals de forma i de fons i un comiat practicat de forma indeguda equival a un acomiadament improcedent o un acomiadament injustificat”. I això és el que es declara. Que “a partir del moment on es constata que el comiat s’ha practicat de manera indeguda, no es útil ni congruent entrar al fons per valorar si els motius esgrimits queden finalment justificats o si la sanció està proporcionada”.
Vaja, que tant era si la carnissera es va quedar carn o comprava bistecs fent-los passat per pit de pollastre, que tenen preus sensiblement diferents. Per tant, com que el supermercat no va fer constar correctament els motius de l’acomiadament, i alhora tampoc va discutir el càlcul de la indemnització, “escau donar lloc a la reclamació per import brut de 3.183,70 euros bruts, devent aquest import donar lloc a la corresponent i deguda cotització i informació prop de la CASS, més els interessos legals”. I una altra cosa serà el resultat de la denúncia interposada per l’empresa davant la policia. En fi, que es pot acabar concloent que la carnissera robava carn però com que no es va dir exactament quanta i quan fer-la fora no estava degudament justificat.
Comentaris (8)