I sinó, que els ho diguin als dos homes, no residents, francès i romanès, que gairebé al mateix moment i a pocs metres de distància -l’un a la denominada plaça de ‘The Cloud’ i l’altre a tocar de l’Illa Carlemany- tenien la paradeta muntada i animaven la parròquia -al cèntric espai adjacent a l’avinguda Meritxell hi havia un bon grapat de persones escoltant les interpretació del bo d’en Georges- amb les seves cançons, grans ‘hits’ internacionals manllevats, que cantaven sobre la música prèviament enllaunada.
No és la primera vegada ni l’última que això passa. Eren les 10 de la nit i després de deixar una estona d’interpretació, al final els agents d’una patrulla de policia han aparegut al recinte per demanar formalment a l’artista -ep, amb altaveus i micròfon i tot- si tenia permís per dur a terme l’actuació. Reconeixent que no tenia cap autorització (de fet, de ben segur tampoc no l’havia demanada) s’ha acomiadat del públic entre sorprès, algun, i passota, l’altre. A tocar de l'Illa ha passat fa o no fa el mateix deu minuts més tard.
De fet, l’home de la plaça de l'edifici que no ho va ser, afable i sense oposar ‘resistència’, ha tingut fins i tot el detall de demanar una petita ovació per als agents. Que feien la feina que la normativa els encomana, sí. Que han mirat de ser tan discrets com han pogut. També. Però hi ha situacions que costen. I segurament els dos policies ho han passat més malament demanant la documentació al cantant improvisat que no pas l’artista de ‘The Cloud’ mostrant la seva targeta d’identitat. Per bé o per mal, una anomalia més andorrana. I és que cantar al carrer, a canvi de quatre monedes, és mig delicte. Ara ja no tant, però vaja, que et conviden a toca el dos, això segur.
Comentaris (30)