La sala administrativa del Tribunal Superior acaba de desestimar les pretensions d’aquest tècnic al qual el desembre del 2022 se li va obrir un expedient disciplinari. Tan sí com no va voler recórrer contra l’obertura de l’expedient. I la Justícia li ha hagut de dir tant en primera com en segona instància que no tenia dret a recórrer contra l’obertura de dit expedient perquè aquesta decisió no és recurrible. Perquè no és una decisió definitiva de res. Ben al contrari. L’obertura d’un expedient és simplement la posada en marxa d’una ‘investigació’ que pot quedar en res.
Sí que se li dona la raó al psicòleg en qüestió, que durant la campanya electoral del 2023 o just en els moments previs, va rodar per les redaccions de diversos mitjans de comunicació mirant d’escampar m…. contra els responsables d’Afers Socials, en el fet que podia atacar la seva assignació momentània en un lloc distint al seu habitual. En aquest cas, sí que era una decisió ferma malgrat que fos una adscripció temporal. Però la sala diu que el canvi d’ubicació laboral està totalment justificat.
Es reprodueix parcialment un informe d’un dels responsables del departament en el qual estava inscrit i es posa de relleu que només en tres reunions on per les responsabilitats del psicòleg la seva presència era cabdal, va arribar vint minuts tard. Quaranta minuts tard. I una hora tard
Segurament, veient que legalment no tenia raó tot i plantejar diverses peticions i apel·lacions, va engegar el ventilador amb l’objectiu de parar l’expedient. Probablement temia que la cosa no acabarà massa bé per als seus interessos. Tothom era dolent menys ell. I com llavors van indicar fonts del ministeri que ara, en certa manera, confirma sense entrar però en el fons el Tribunal Superior, la queixa de companys i superiors no era cap assetjament. Era, simplement, lamentar que el psicòleg en qüestió no treballava prou. En fi, com deixa entreveure la sentència recentment dictada, el tècnic d’Afers Socials considera que no hi ha motiu d’obertura d’expedient pel simple fet d’arribar tard a la feina.
En els considerants de fet de la sentència dictada ara i que confirma que no tenia dret a oposar-se a l’obertura de l’expedient -obertura que no prejutja res-, es reprodueix parcialment un informe d’un dels responsables del departament en el qual estava inscrit i es posa de relleu que només en tres reunions on per les responsabilitats del psicòleg la seva presència era cabdal, va arribar vint minuts tard. Quaranta minuts tard. I una hora tard. Poca cosa, vaja. I sense justificació aparent. A més, altres dels seus col·legues es queixen que és molt complicat treballar amb ell.
Que la feina sempre queda enrere i que es impossible coordinar-se amb ell. I davant d’una matèria tant sensible com els infants, les adopcions, els acolliments, hi ha maneres de fer, actituds i comportaments que no poden ser. I seguint els passos establerts en la funció pública s’hauria obert l’expedient per comprovar si tot el que s’al·legava era cert (l’afectat considera que són la resta de tècnics que l’estan assetjant laboralment). La Justícia el que li diu és que no pot oposar-se a l’obertura de dit expedient, perquè no pressuposa res, i que la seva reubicació momentània està justificada perquè es pugui fer la investigació adequada sense que ell pugui alterar el treball dels altres tècnics i, alhora, aquest psicòleg pugui acabar feina que té a mitges.