Tot arrenca l’any 2006. La promotora va arribar a un acord amb el propietari del terreny ubicat a Soldeu -ara ja mort, però es demanda els seus hereus- pel qual li feia una permuta. A canvi de la parcel·la on preveia fer el projecte immobiliari, un cop construït ella li cediria vuit pisos, vuit places d’aparcament i vuit trasters. Un cop tancat això, va iniciar tots els tràmits necessaris per poder impulsar la promoció i, de fet, ja el 2009, va iniciar treballs. Llavors, l’home li va enviar una carta on li exigia que ho aturés tot. Volia trencar l’acord i així ho va fer.
La dona va engegar llavors una primera acció judicial: exigia que la Justícia obligués l’home a fer la permuta tal com estava signat. Només subsidiàriament, demanava una indemnització pel trencament del contracte. El 2015 es va donar a conèixer la sentència, que donava la raó a la dona. Entenia que s’havia de tirar endavant la permuta acordada, tot i que no entrava a valorar el possible rescabalament. I, en aquell moment, la promotora entenia que ja no li sortia a compte tirar endavant el projecte. Que el temps transcorregut, set anys, el feien inviable. I, llavors, va presentar una segona demanda. En aquest cas, sí, essencialment econòmica: demanava que se la compensés tant pels diners que ja hi havia invertit com pel lucre cessant. És a dir, el que hauria pogut guanya si la promoció s’hagués tirat endavant.
La promotora considerava que per tots els conceptes (inversió feta i lucre cessant) la indemnització havia d’arribar als 4,145 milions; al final, tot just en percebrà 681.624,58 euros, el que ja havia gastat abans que se li ordenés aturar el projecte
El març de l’any passat, vuit anys després, la Batllia va dictar sentència contrària a les peticions de l’empresària que, però, va decidir recórrer al Superior. I la sala civil, ara, li ha donat, en part, la raó. Ara bé, força per sota de les seves pretensions. La dona considerava que per tots els conceptes la indemnització havia d’arribar als 4,145 milions. Al final, tot just en percebrà 681.624,58 euros.
En la sentència que ara s’ha donat a conèixer, el Superior admet que el projecte hauria suposat beneficis en cas d’impulsar-se el 2009. Opinió, per cert, contrària a la de la pèrit judicial, que entenia que, en veure’s afectat per la crisi immobiliària d’aquella època, hauria tingut pèrdues de 2,27 milions. La resolució corregeix aquesta xifra i acaba apuntant un resultat positiu del projecte de 3,2. Ara bé, considera que la dona no té dret a percebre res, ja que “el lucre cessant requereix per poder ser determinat que es provi la seva realitat, i en aquest cas, tot i la pericial efectuada, d’aquesta no es deriva la realitat de la pèrdua de guany que s’afirma haver sofert” i, entén el tribunal que la reclamació “es fonamenta en hipòtesis, en una expectativa que no es troba emparada per aquest concepte en el nostre ordenament en no tractar-se d’un fet cert del que es pugui concloure un benefici real”.
En canvi, el Superior sí que considera que hi ha “dany emergent”. És a dir, els diners ja invertits en el projecte i que no van servir per a res en aturar-se la seva execució. Despeses com per exemple els estudis geològics i geotècnics fets, la sol·licitud de llicència d’obres, els honoraris de l’arquitecte o les primeres excavacions abans que es rebés la carta del propietari del terreny en la qual reclamava parar-ho tot. Tot plegat, els poc menys de 682.000 euros abans esmentat i als quals, cal dir, se sumaran els interessos corresponents. Ara bé, 15 anys després que es frustrés el projecte.
Comentaris