La processó del Corpus torna a Encamp per quedar-se

L’ofici religiós que donava el tret de sortida a la jornada era a les dotze, però tot ha començat molt abans. A primera hora del matí, cap a les set, un grup de voluntaris, entre els quals el Fernando i l’Amparo, han treballat per muntar la catifa de gespa i serradures que marcava el tram final del trajecte. També molts veïns de la zona han col·laborat decorant les seves façanes. El que ha quedat clar és que la idea de recuperar la tradició ha comptat amb la complicitat de molts encampdans. “És molt important i una experiència molt maca”, han explicat els voluntaris.

I tot va sortir, explica mossèn Antoni Elvira, del consell pastoral. Es va recordar que, seixanta anys enrere, Encamp celebrava cada diumenge de Corpus -festivitat religiosa instaurada en l’edat mitjana pel Papa Urbano IV- la processó. Fins al 1964. Llavors, es va deixar de fer. El motiu? “Probablement per l’expansió del cotxe. Llavors se li donava prioritat i no al vianant”, opina Robert Lizarte, coordinador de museus i tradicions del comú.

Ara, les coses han canviat. I, per això, la idea va recollir de seguida la complicitat de molts feligresos. “Ens vam posar de seguida a treballar; vam crear una comissió i vam anar repartint tasques”, relata el mossèn encampadà. I tot ha donat els seus fruits aquest diumenge al matí. I de quina forma.

La petita església de Sant Miquel ha quedat encara més petita amb la quantitat de persones que han volgut assistir a la missa prèvia a la processó. No hi cabia ni una agulla. I quan ha finalitzat l’ofici, s’ha iniciat el recorregut pels diferents carrers de la Mosquera i el Tremat. Tots ells decorats pels veïns per a l’ocasió i amb el tram final amb la catifa de gespa.

Han fet el recorregut amb quatre parades: cal Joan Antoni, Cal Tintoraire, Cal Xinsonaire i Cal Guillem i Casa Cristo. A cada parada, s’ha pregat un pare nostre a càrrec del capellà, que era l’encarregat de portar la custòdia, objecte clau del patrimoni encampadà que data del 1755. El seguici era acompanyat per un grup d’infants que llançaven pètals de flors.

Al final de tot plegat, satisfacció màxima. Tot s’havia desenvolupat a la perfecció. I, a més, amb un bon nombre d’assistents. Unes 150 persones. Per això, els impulsors tenen clar que la processó “ha tornat per quedar-se”. Més quan ha de servir, com recorda el mossèn, per celebrar una festa amb una “dimensió de fraternitat” i que recorda que “el senyor està a tots els àmbits de la vida, també al carrer, i no només a l’església”.