Un Principat ‘Soleado’?

La fuga als Emirats Àrabs de l’emèrit rei d’Espanya posa més que mai la lupa en les activitats del Borbó i els comptes que podria tenir en qualsevol jurisdicció del món, inclosa Andorra

Comentaris

Fa uns quinze dies del desterrament de Joan Carles de Borbó, o potser de l’inici d’unes vacances amb data d’inici però no de final, als Emirats Àrabs. La marxa, la fuga de l’emèrit rei d’Espanya, assetjat per escàndols que podrien tenir connotacions punitives i més que això, torna a posar la lupa més que mai en les seves activitats. Unes maniobres típiques d’aconseguidor, per exemple, que li haurien reportat, presumptament, milers de milions d’euros que hauria distribuït en diferents jurisdiccions d’arreu del món. I Andorra no se n’escapa.

L’ombra allargada d’un compte denominat ‘Soleado’ sempre ha estat molt allargada sobre els ambients bancaris, empresarials del Principat. Encara que mai no hi ha hagut la prova definitiva que el Borbó, directament o a través d’alguns dels seus testaferros, tingués diners ‘amagats’ a Andorra. Les recents declaracions d’una de les seves múltiples amants i qui, al cap i a la fi, més contra l’espasa i la paret dels Emirats Àrabs l’ha posat, la danesa nacionalitzada alemanya Corinna Larsen, a la BBC, posen de relleu, també, manifestacions del no menys controvertit comissari de policia jubilat i ara empresonat José Manuel Villarejo.

Les recents manifestacions de la durant molt temps amant del Borbó, Corinna Larsen, posen novament el focus en apunts fets pel més controvertit encara comissari Villarejo

Larsen afirmava fa pocs dies al canal televisiu britànic, en una extensa i sucosa entrevista, que està convençuda que Joan Carles I d’Espanya té o tenia comptes en multitud de jurisdiccions internacionals. Villarejo abans d’entrar a la presó ja va deixar fins i tot escrit que l’ara rei emèrit tindria comptes a Andorra però que els serveis secrets espanyols haurien exigit mirar cap a una altra banda i no tocar allò que no sonava a prop d’on s’ajunten els Valires. El testimoni de Villarejo val el que val. Com al seu dia va valdre el de Victoria Álvarez en el ‘cas Pujol’.

Però resulta que un i l’altra van fer estrènyer el cinturó, i molt, a una llarga llista de personatges de la classe política i empresarial espanyola. L’emèrit i el ‘virrei’ de Catalunya no se n’han escapat. Ni de bon tros. Larsen, Corinna, ha rematat almenys reputacionalment el Borbó. I possiblement i per a certes coses, també l’expresident de la Generalitat catalana. És possible que Pujol es guardés a la recambra alguna bala si li venien més maldades del que ja li han estat venint aquest darrer lustre i més hi tot.

El polític català de ben segur que coneixia algunes interioritats de la banca andorrana atès els seus lligams històrics amb Banca Reig i més tard amb Andbank. D’aquí que sempre s’hagi sospitat si la bala que guardava Pujol era l’existència del compte ‘Soleado’ al Principat. Però la tempesta impulsada per l’aristòcrata germanodanesa a nivell global ha deixat en poc més d’un vas d’aigua el que l’home de Banca Catalana pogués saber de l’emèrit.

La dècada del 1990 va rodar molt per Andorra l’administrador privat dels negocis reials Manuel Prado y Colón de Carvajal

Ara, que Joan Carles I podria haver tingut ‘històries’ a Andorra i Pujol en sabés alguna no és ni molt menys descabellat. El diplomàtic i durant molts anys administrador dels negocis privats del rei espanyol, el ja difunt Manuel Prado y Colón de Carvajal va rodar durant temps per Andorra. Muntant negocis, fent inversions o intentant-ho. Eren els temps en què es va construir l’edifici Astra, durant anys poc més que un esquelet, a Arinsal. S’hi volia construir un projecte hoteler de gran envergadura.

Entre les societats que van participar en aquella operació hi havia Inbes. O el que és el mateix, Indústrias del Besós, una societat d’allò més potent a l’època i amb Javier de la Rosa i Carles Vilarrubí entre els seus impulsors, promotors, socis. Si al tomb del projecte, encara que fos de retruc, hi apareixia Prado y Colón de Carvajal, i entre les societats que participaven formalment de la qüestió que acabaria anant en orris hi sortien dos homes que d’alguna manera o altra han estat o van estar durant dècades vinculades o relacionades amb Pujol, era plausible que l’emèrit espanyol en sabés alguna cosa i el ‘virrei’ català, també. Eren temps on al Principat tot era molt més assolellat. Molt més, potser, ‘soleado’.

Comentaris (4)

Trending