La jornada l’ha organitzat el Col·legi d’Advocats amb el suport del Govern. La fiscal delegada contra la violència sobre la dona a Barcelona, María Jesús Méndez; la metgessa forense que presta serveis tant per a la CASS com per al ministeri de Justícia i Interior María Ángeles Tagarro; i l’advocada barcelonina Ester García, defensora de la víctima del ‘cas Alves’ han estat les tres ponents a la jornada. S’hi han destacat moltes coses des que la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, ha posat en marxa la trobada indicant que “eradicar la violència de gènere és una utopia” però sí que cal treballar per “disminuir-la”, encara que per ara no es va per aquest camí.
La fiscal ha fet, de forma molt amena, un repàs a tot el marc legal internacional i espanyol, aprofitant per repassar virtuts i defectes també en el dia a dia, recordant que “he estat a les trinxeres” i encara ara que té càrrecs de responsabilitat fa guàrdies. També ha fet una repassada a la normativa andorrana per remarcar que “la seva legislació (en relació a l’andorrana) és puntera, és una boníssima legislació” perquè recull la normativa internacional i perquè també contempla que s’han d’adoptat mesures de reeducació dels agressors.
Méndez, però, ha deixat clar que “fa falta que la legislació sigui efectiva” igual com ho ha de ser la igualtat que preconitza la normativa. La fiscal ha remarcat la necessitat de prestar “atenció a les víctimes però també hem d’educar el maltractador”. María Jesús Méndez ha remarcat que “és essencial que tots els estats compleixin la previsió de diligència” i que no s’esperi a actuar quan ja hi ha hagut el delicte ‘gros’ sinó que es faci prevenció. I que es garanteixin els mitjans per a les dones. Perquè en cas contrari, i durant molt temps, “una víctima d’agressió sexual acabava sent la gran oblidada”. Ara hauria de prevaldre una “concepció garantista” i que no es pensi que tot acaba amb una sentència condemnatòria per a l’agressor.
Perquè aquest agressor un dia sortirà de la presó i podrà tornar a maltractar o podrà anar a cercar l’exparella, per exemple. En aquest sentit també s’ha expressat la forense d’origen cubà exercent a Andorra María Ángeles Tagarro, que ha explicat que en el que va d’any s’han hagut d’avaluar vuit casos d’agressions sexuals suposadament constitutives de violació. La metgessa ha explicat, entre altres coses, que “un intern (del centre penitenciari) no va voler ser valorat perquè la valoradora era dona. I, a més, la va arribar a agredir”.
Tagarro ha fet una exposició d’allò més emotiva, punyent. “Volem eradicar quelcom pel qual encara ens queda molt camí per fer.” La forense ha remarcat entre altres coses que “és molt fàcil fer una avaluació quan hi ha agressió”, però davant d’una empenta o una bufetada que no ha deixat marca, o de les seqüeles psicològiques, sigui les que poden antecedir una agressió o les que vénen després tot plegat és molt complexe. Per a la metgessa allò determinant “és la maduresa i el consentiment, si s’és conscient del risc” que té iniciar una relació, d’entaular segons quins lligams.
Tagarro, que ha lamentat haver d’escoltar frases de víctimes com ara “va tenir una elevació de sang”, “estava borratxo” o “jo el vaig provocar” com per justificar certs comportaments, ha destacat que cal anar a la base dels problemes per mirar d’eradicar-los. Un element clau, també, és “on s’ha de començar a educar” per evitar certs comportaments. Més encara tenint en compte els canvis socials. I ho ha il·lustrat dient que fa algunes generacions hi podia haver una tibada de cabell a l’escola però quan s’acabava la classe acabava el problema. Ara l’assetjament pot continuar a través de les xarxes socials.
María Ángeles Tagarro, des del punt de vista de l’atenció a la víctima, també ha destacat la importància, que serà molt difícil d’aconseguir a Andorra sinó impossible, d’establir equips multidisciplinars. Que mentre el forense actua d’una manera, l’advocat assisteix per una altra i la psicòloga ja està intervenint. Perquè “és molt dur” que a una víctima de violència de gènere, que a una dona violada, per exemple, el primer que se li hagi de fer sigui fer-la fer despullar, fotografiar-la de dalt a baix o recuperar mostres biològiques.
Evitar al màxim la revictimització, com també ha posat de relleu l’advocada Ester Garcia, lletrada de la noia violada pel futbolista Dani Alves i que ha lamentat que els tribunals tot sovint són molt masclistes. Garcia s’ha queixat de l’atenuant tècnica de reparació de la víctima quan només es fa per aconseguir avantatges en la condemna, com hauria fet l’exjugador del Barça. “Aquesta reparació no hauria de comptar”, ha manifestat l’advocada. Només hauria de valdre aquella reparació que es fa assumint el delicte abans de fer passar la víctima per un viacrucis de proves, diligències…
“Les seqüeles són molt importants i van molt més enllà del que pot reparar una compensació econòmica”, ha indicat Ester Garcia, tot lamentant que “nou anys després del cas de ‘La Manada’ es torna a respectar la història”. I es torna a vulnerar els drets d’una víctima. I ho deia en referència al fet que l’entorn d’Alves hauria difós imatges de la noia. Un comportament que no deixa de ser delictiu, i que segueix una causa a banda. Al marge de la violació que va cometre i per la qual ja està en llibertat provisional el futbolista brasiler.