Sense cap mena de dubte, la gestió d’un nombre d’arrestos parcials desconegut fins fa un temps està traient de polleguera la gestió del dia a dia del centre penitenciari. Si ja hi havia certa tensió abans, d’un temps cap aquí, i malgrat l’intent de trobar mecanismes per ampliar el nombre d’efectius que opera cada torn al centre penitenciari, la situació es fa insostenible. I no ja només pel volum de feina que impliquen les entrades i sortides, sinó pel desgast que això està generant i les desavinences internes que han aflorat més que mai.
El cas de deixadesa, oblit, mala decisió o com se li vulgui dir és un d’un intern que aquest mateix divendres havia d’acudir a la Batllia a complimentar una actuació judicial. Quan va ser l’hora de la cita i l’home no es va presentar, el responsable judicial que l’esperava va començar a fer càbales. Fins a arribar a la conclusió que aquell home hauria d’haver acudit a dormir al centre penitenciari. D’aquí que es va contactar amb els responsables de la institució i es va descobrir que sí, que l’home -involucrat en casos de violència de gènere i alcoholèmia- dormia plàcidament a la cel·la més enllà del que hauria d’haver estat i, fins i tot, més enllà de l’hora que tenia marcada la cita a la Batllia.
En fi, que es va descobrir que l’home seguia a la cel·la més d’una hora després que hagués hagut d’acudir a la Seu de la Justícia. Però resulta que se l’hauria d’haver deixat sortir abans de les 10 del matí -l’home compleix una condemna d’arrest parcial- i en aquell tram horari hi ha molta feina i, a més a més, els comandaments mantenien una reunió de coordinació. Així les coses, i els uns pels altres, el pres va quedar-se dormint a la cel·la i la Batllia va anar esperant. Fins que se’n va afartar.
ELS CABLES PENJANT
L’altre cas que ha causat una notable indignació al centre penitenciari és de fa força més dies. I el protagonitza un altre intern que compleix pena en semillibertat. O que la complia llavors almenys. Perquè és un habitual de les ‘bronques' i qualsevol dia passarà d’arrest parcial a arrest total. Perquè la de vegades que ha arribat al centre ja sigui begut, ja sigui drogat, ja no es poden pràcticament comptar. I, més encara, de tant en tant arriba a la presó conduint quan té el permís retirat.
En fi, va ser un d’aquells dies, fa algunes setmanes, que va arribar molt borratxo a la presó. Per passar-hi la nit. Veient el seu estat, se’l va ubicar, com fixa el protocol, en una cel·la de prevenció. Lluny de calmar-se, i contra tot pronòstic, l’home va arremetre contra tot el que va trobar dins de la dependència penitenciària, trencat a cops el llum del sostre. Va arribar a extreure d’allà on era el cablejat de la instal·lació. Els cables pelats, vaja. Penjant del sostre i amb la corrent elèctrica ben viva.
Responsables del torn, davant la gravetat de la situació, van contactar amb els comandaments directius per sol·licitar a quina cel·la s’havia de traslladar l’intern veient l’estat que presentava l’espai que acabava de mig destrossar. Just al costat de la cel·la que s’havia mig desmuntat n’hi havia dues d’iguals a disposició. Però contràriament a l’esperat, la decisió de la direcció va ser que es deixés l’intern allà on era. I sinó perquè s’havia passat de frenada.
En fi, que l’home, en un estat etílic força lamentable, va passar la nit amb els cables elèctrics voleiant per sobre el cap. Menys mal encara que aquelles advertències de voler-se autolesionar eren només brindis al sol. Perquè si s’hagués volgut electrocutar… Vaja, que no va passar res perquè Déu i sobretot l’intern en qüestió no van voler. Però que la sort es va temptant al centre penitenciari es ben bé veritat.
Comentaris (1)