A alguns dels nous veïns dels germans Ruiz els preocupa la seva situació. Els episodis de virulència com a mínim verbal que deixen clar que viuen entre ells. A d’altres, els remou el fet que els consideren uns ‘galtes’ que s’aprofiten de la situació. A tots plegats el seu comportament els genera cert malestar. I entenen que si és el ministeri d’Afers Socials el que els ha dut allí, ha de ser el mateix ministeri -els seus responsables i tècnics, és clar- els que n’han d’estar pendents. Al cas. De fet, aquell immoble hauria estat cedit, com a mínim quant a la gestió, per la propietat al Govern. Perquè pugui disposar d’alguns dels habitatges per a usos socials.
Segons que ha pogut saber ara l’Altaveu, els dos germans desnonats de Callaueta, mai no es van traslladar a viure a l’avinguda Santa Coloma com ells mateixos i els seus representants legals van dir en el moment del llançament. Des del primer moment van ser dirigits a l’edifici del carrer Na Maria Pla que, en el seu cas, dona també i principalment al carrer Verge del Pilar. I allí ja han començat a tastar que el que deien els altres llogaters i propietaris de l’immoble de Callaueta no era una ocurrència. Per voluntat o pel motiu que sigui -senilitat, patologies…- els crits i el soroll són una constant.
“És horrible, i no és ja el malestar que genera en altres dels veïns que estem a l’immoble. És la sensació que aquestes dues persones no poden viure soles, perquè en qualsevol moment hi pot haver una desgràcia”
“Hi ha moments que es comporten pitjor que una parella mal avinguda en el moment de més desgast”, explica una de les veïnes que diu que tot sovint, durant el dia, la televisió està encesa a un volum del tot exagerat. Que les converses també solen ser a crits. Que si amenaces de sobremedicació si el germà no es porta bé. “És horrible, i no és ja el malestar que genera en altres dels veïns que estem a l’immoble. És la sensació que aquestes dues persones no poden viure soles, perquè en qualsevol moment hi pot haver una desgràcia.”
Per això han contactat, alguns dels veïns, amb Afers Socials. Sense sort. Cas omís. És allò que han tret un problema d’un lloc per traslladar-lo a un altre. I tal dia farà un any. I els veïns que han preferit contactar amb la policia cada cop que els germans de Callaueta ara a Na Maria Pla s’han sobrepassat tampoc no han tingut gaire millor sort. “Saben de lleis i de tot. Planten cara, a la policia i a nosaltres. Especialment la dona, és molt maleducada.” Per tant reclamen una actuació de l’administració. Sigui perquè molesten, perquè preocupen o perquè, simplement, són uns ‘galtes’.