I el Prat del Roure balla el vals d’Antònia Font

La cua de gent que mirava d’accedir al recinte escaldenc ja presagiava que era una nit especial. Deu anys de silenci i un nou disc eren prou al·licient perquè els seguidors del grup mallorquí complissin amb la cita. I els Antònia Font no han decebut.

El concert ha començat pausat, amb protagonisme per a tres peces de l’últim àlbum, ‘Un minut estroboscòpica’: ‘Cançó de llum’, ‘Un minut estroboscòpica’ i ‘Oh la la’, amb un públic silenciós que tan sols es deixava sentir entre aplaudiment i aplaudiment.

El recital ha continuat amb un repàs de temes nous i antics, una combinació ideal per repassar la història dels mallorquins i ser capaços de transportar tothom al seu univers particular, un cosmos perfecte que t’atrapa. Els compassos de ‘Darrera una revista’, ‘Portaavions’ o ‘Robot’ seguien sonant mentre Debon confessava que s’havien assabentat del vol directe entre Palma i l’aeroport d’Andorra, però que no havien estat a temps d’utilitzar-lo. “Tant lluny de Mallorca i tant a prop de París, però ‘Vos estim a tots igual’”.

La nit seguia avançant, amb moment íntim i especialment emotiu, gràcies a ‘Cartes de Ramiro’. Tot el protagonisme per al cantant, que enmig de la fosca ha recitat a cappella la peça que ens recorda que ‘un home sense doblers onsevulla fa nosa’.

I dels ‘Amants perfectes’ de l’últim disc, han tornat als orígens amb ‘Tots es motors’, una cançó “que no hem deixat de tocar mai perquè té una força que ens agrada i us agrada i ens porta a quan érem més joves”. I certament ha estat un dels punts d’inflexió de la nit que ha tancat ‘Venc amb tu’. Un fals final, però, perquè els xiulets, aplaudiments i cops de peu han fet tornar els músics que ara sí han encarat la recta final. Amb ‘Bamboo’ dedicada als més petits de l’auditori, ‘Batiscafo katiuscas’ i ‘Clint Eastwood’, que ha fet aparèixer Debon al mig del públic, la comunió era total.

Ara sí, elogiant l’espai de la sala del Prat del Roure, ha arribat el moment àlgid. Si tenim espai i ells toquen un vals, què es pot fer si no ballar? ‘Vitamina sol’ ha fet aixecar definitivament a tothom de la cadira, sense vergonya, per entrar en l’èxtasi total amb ‘Alegria’ i ‘Wha yeah!’.

I quan alguns ja pensava que tocaria donar per tancat el concert, encara hi ha hagut una segona tongada de bisos. Moment per a la crítica turística amb ‘Islas Baleares’ i dos asos que enganxen a qualsevol per a un final rodó: ‘Calgary 88’ i ‘Viure sense tu’. Més de dues hores que et deixen amb ganes de més. Han dit que tornaran. Tant de bo!