De Saint-Germain és una jove periodista de Montcada i Reixac que està especialitzada en crònica de successos. Treballa al digital ‘El Taquígrafo’ i ha col·laborat, per exemple, al programa de Televisió de Catalunya ‘Tot es Mou’, on, justament, parlava de crims i altres menesters. Crims com, en aquest cas eufemísticament parlant, és clar, al seu dia es van cometre contra BPA. De fet, la periodista va quedar impactada de veure més de vint persones assegudes a la banqueta dels acusats. I de veure-hi gent normal, de peu pla, que se saben víctimes de quelcom tant gran, enorme, que els manté atrapats des de fa més de vuit anys.
‘Los trileros del Tío Sam’ és un retrat de les mentides que va usar la policia espanyola, sobretot a través de les constatacions auditives deixades pel controvertit José Manuel Villarejo, per enganyar els Estats Units i fer caure BPA pensant que allí hi hauria el cau dels diners d’una bona colla de dirigents polítics catalans. I no hi eren. Però s’hauria hagut de construir un relat per justificar, abans i després, l’atac al banc per poder accedir als seus arxius, a tota la seva documentació.
‘Los trileros del Tío Sam’ ha recobrat força els darrers dies i es pot adquirir en línia a través de diversos portals especialitzats en edició. Editat per Carena, té unes 138 pàgines, de tapes toves i una quinzena d’euros de preu de mitjana. El treball periodístic desvela la maquinació de les anomenades ‘clavegueres de l’Estat’ a partir d’un primer element: un guàrdia civil explicant en un reportatge de Telecinco que ell havia facilitat informació als Estats Units sobre BPA.
L’autora del treball periodístic manté que “els trilers no són honestos. La boleta mai no apareix. Se les enginyen per manipular el joc i fer perdre la víctima, que mai no tindrà opcions de guanyar. En aquest cas, la víctima és la Banca Privada d'Andorra i els trilers, les ben batejades clavegueres de l’Estat. L’Oncle Sam tan sols va ser el mitjà”
La caiguda del banc andorrà en ple auge de l’independentisme català és “una de les obres d’enginyeria político-policial més ben orquestrades de les últimes dècades, al seu d’inconfessables interessos econòmics i polítics”, recull el tom en la seva contraportada. I Míriam de Saint-Germain, en un dels articles que ha fet per explicar què és el seu treball assegura que “em fa la sensació que molts semblen haver oblidat totes les seqüeles d'aquesta guerra freda i bruta entre Espanya i Catalunya. Però, tanmateix, a Andorra, 24 extreballadors de la BPA segueixen patint les conseqüències de tot això”.
Ara tenen ‘festa’ fins l’11 de setembre, quan s’iniciarà el torn dels informes de conclusions en la recta final del judicial. Però fins ara han estat “immersos en un etern procés judicial que es va iniciar el 2015. A més, i per a més inri, encara que la majoria de les causes criminals que va citar el Tresor nord-americà per fer caure BPA han resultat ser pols, la Justícia andorrana segueix assenyalant els treballadors com a peces necessàries per a aquest presumpte blanqueig”.
I clou l’autora de ‘Los trileros del Tío Sam’: “Els trilers no són honestos. La boleta mai no apareix. Se les enginyen per manipular el joc i fer perdre la víctima, que mai no tindrà opcions de guanyar. En aquest cas, la víctima és la Banca Privada d'Andorra i els trilers, les ben batejades clavegueres de l’Estat. L’Oncle Sam tan sols va ser el mitjà.”