Cares (i dades!) per donar veu a les dones silenciades

Des d’Acció Feminista han posat en relleu la necessitat d’estudis estadístics més significatius sobre l’impacte de la violència masclista al país i conèixer quantes dones l’estan patint

“Escoltar els testimonis és colpidor. Veure que això realment passa i que són reals i que les ha explicat algú que ho ha patit en primera persona, és molt impressionat”, ha posat en relleu una de les persones que ha posat la veu a la campanya del 25N d’Acció Feminista que s’ha presentat avui a la sala d’Institucional d’Andorra la Vella, on s’ha posat en relleu la necessitat d’estudis significatius sobre l’impacte de la violència masclista al país. L’exposició ‘Veus que no veus’, presentada davant d’una cinquantena de persones -de les quals només cinc eren homes- mostra els testimonis de dones que mitjançant algunes cares de figures públiques del país i la veu dels membres de l’Escola de Teatre l’Animal, han relatat les seves vivències.

“És una situació que qualsevol persona, qualsevol dona, qualsevol noia pot patir en qualsevol moment”, ha manifestat la periodista i feminista, Marisol Fuentes, qui ha posat la cara a la situació de violència sexual envers menors. Explica que per ella era fins i tot com una obligació moral col·laborar amb una iniciativa que dona visibilitat a aquesta realitat que està tan present en el nostre dia a dia i que en moltes ocasions aquestes dones no s’atreveixen a denunciar ni explicar-ho al seu entorn més immediat.

L’actriu i formadora, Irina Robles, hi ha col·laborat tant amb imatge com amb la veu, compartint un testimoni de violència sexual en l’àmbit de parella. Relata que l’experiència d’explicar aquestes històries reals va ser colpidor perquè s’identificava molt amb les històries: “Estava llegint i de com deia, ostres, quantes veritats estic llegint que d’alguna manera em bombardegen a la cara”, ha detallat tot reivindicant que no es poden silenciar i que cal explicar-ho, parlar-ho i verbalitzar-ho de totes les maneres que es pugi.

També hi ha posat la cara, Lara de Miguel, qui ha fet una petita reflexió sobre el baix nombre d’homes que hi havia a l'acte. De fet, si els contaves amb el dit, no arribaven ni a cinc els homes que han assistit a l’Institucional. De Miguel, també ha aprofitat l’ocasió per demanar a les autoritats presents que a més de continuar visibilitzant a les víctimes i a les dones que pateixen aquesta violència, posin el focus en els agressors: “Penso que si estem patint aquesta violència encara avui en dia és perquè no tenen penes prou dures i, per tant, les dones no s’atreveixen a denunciar aquesta situació”.

IMG 2847
 

I si aquestes són les sensacions amb les quals es van quedar les persones que van ajudar a portar les històries a la llum, ja us podeu imaginar com de durs en són els relats que expliquen d’aquests testimonis que estan silenciats i invisibilitzats. De fet, és curiós com va sorgir aquesta campanya d’enguany. L’any passat, Acció Feminista va fer una enquesta on van recollir tots aquests testimonis de violència de gènere del país, una situació que tot i que a vegades fa la sensació que aquí no passen aquestes coses, simplement és perquè no es coneixen i no estan visibilitzades. Vista la gran quantitat de testimonis que van tenir que van compartir la seva experiència de manera anònima, van decidir que s’havia de fer alguna cosa amb aquest material. D’aquí va néixer la campanya d’enguany del 25N on a través d’una veu i la imatge han pogut explicar les històries de tantes dones que estan silenciades.

La majoria de les persones que van participar en l’enquesta havien patit violència sexual. Hi havia qui els hi havia passat en l’àmbit laboral, altres al carrer o amb la parella, ha detallat la sòcia d’Acció Feminista i membre del grup de treball del 25N, Anna Boneta. Per aquest motiu, l’exposició compta amb diferents cartells que tracta els diferents tipus de violència.  Boneta també ha posat en relleu que tot i que els casos més extrems arriben al Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència Domèstica, “hi ha molts altres casos de violència que no s’arriben a denunciar. Aquí és on falta treballar perquè hi ha moltes dones que no estan ateses”.

“Creiem que calen estudis estadísticament significatius sobre l’impacte de la violència masclista al país i conèixer realment quantes dones l’estan patint.

Per aquest motiu, des d’Acció Feminista han reclamat la necessitat de més dades sobre a violència contra les dones del país. Així ho han expressat diverses de les vocals de l’associació, tot apuntant que “Creiem que calen estudis estadísticament significatius sobre l’impacte de la violència masclista al país i conèixer realment quantes dones l’estan patint. En tots els països es parla ‘d’una de cada cinc dones’ o, fins i tot, de ‘tres de cada cinc’, però a Andorra no tenim aquestes dades, i això fa que desconeguem la incidència real”, ha manifestat la sòcia d’Acció Feminista.

IMG 2823
 

I és que en aquest sentit s’hi ha de treballar molt. Perquè un costat hi ha la gent que denuncia que es queixen que tot el camí que han de recórrer: “És molt dur ara mateix perquè no tenen suport, hi ha revictimització, els professionals que han de parlar no estan formats en la matèria, per tant, en aquest sentit el govern ha de posar els mitjans perquè sigui molt més fàcil per aquesta gent que pugui tirar endavant amb una denúncia perquè molta gent no ho fa per aquesta por a tot el procés com es realitza”, detalla la vocal d’Acció Feminista, Lucía Rivero, tot apuntant que, d'altra banda, hi ha gent que no ho expliquen perquè “socialment no és fàcil perquè moltes vegades és el pare dels teus fills”.

Precisament, les dades presentades aquest matí pel Govern sobre les dones ateses pel servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere presentades, posen en relleu que un de cada quatre dels casos atesos ho són per violència vicaria. Rivero, ha manifestat que les dades presentades, només fan que demostrar que la violència envers les dones va a l’alça i que cada vegada va a més. També, però, apunta que en part es deu al fet que cada cop se’n parla més i les afectades decideixen compartir les seves històries, buscar ajuda i fins i tot denunciar, però, tot i això, “encara és un camí que queda molt per recórrer”.

Etiquetes

Comentaris

Trending